Un encís , una prova. En la comunió d'una platea és més fàcil permetre el contacte corporal entre desconeguts. I, fins i tot, sostreure objectes i posar-los a la butxaca, o donar-li a una tercera persona. En qualsevol altre espai, aquest comportament seria motiu de baralles o de denúncies. Alice Ripoll podria generar un mercat de segona mà amb ventalls i bosses, però també ulleres, anells i rellotges. És cert que, abans, cal establir el codi, la confiança. Ripoll crea aquesta coreografia com a clam a parar atenció a la vinculació pobresa/racisme, que l'extrema dreta s'obstina a relacionar immigració/ delinqüència.
La peça arrenca amb el públic voltant els quatre intèrprets que formen recolzats en una paret, fets una mitja pila. Durant prop de 10 minuts, i amb una calma tediosa, de migdiada, es van intercanviant els suports, els uns amb el cos de l'altre. Fa pinta a jornada del Giro d'Itàlia en què està tot aturat fins que es munten les escapades en els últims minuts. Efectivament. L'acció de 40 minuts té un gir final. D'entrada perquè el son es desvetlla amb un ritme que, sense ser trepidant, sí que genera un cert moviment en el quadrilàter. De seguida, arriba un altre episodi de son. Els uns col·loquen el cos d'un ballarí sobre les cames dels espectadors. I, passat un breu instant aquest es deixa caure genolls avall per repetir l'operació amb un altre company. I sí, finalment, la peça evoluciona en la sostracció/ intercanvi d'objectes que van rodant entre els espectadors de manera absolutament aleatòria. Hi ha una certa predisposició a deixar-se agafar objectes, fons al punt que al final hi havia dues cartutxeres que ningú reclamava. Si és que no eren atrezzo... Els quatre intèrprets queden amb les mans esteses de cara a la paet i els peus separats. Una detenció arbitrària pel color de la pell, denuncia Ripoll, coreògrafa compromesa d'un Brasil aparentment orgullós de sí mateix (i que obvia massa vegades la fam i els drets trepitjats a les faveles). Aquestes ganes de festa, samba i un ball que crema als peus es detecta en la segona part del díptic: Zona franca.
