Afasians - The last conference

informació obra



Companyia:
Za!, Companyia Voltäla
Direcció:
Za!
Intèrprets:
David Climent, Pablo Molinero, Eduard Pou, Pau Rodríguez
Direcció Musical:
Za!
Il·luminació:
Cube.bz
So:
El Mo
Vestuari:
Laia Muñoz
Autor:
Companyia Voltäla
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Afasians – The last conference és l’esdeveniment més important al món de la ciència, i a més, és totalment irrellevant per a l’avanç científic. Comptarem amb les primeres declaracions en primícia de quatre membres de la tribu dels Afasians. Els Afasians ens explicaran els seus descobriments, incloent la destrucció del JO i l’obertura de la Caixa del Gat de Schrödinger, l’únic gat que està viu i mort al mateix temps.

Els Afasians han demanat una taula y quatre micròfons. I un sofà per a la pausa, òbviament. No hi haurà Power Point, ni estadístiques, ni dades objectives, perquè això, allà, no es valora. De fet, els Afasians no són una tribu, ni fan descobriments, ni donen conferències, però ho anomenarem tribu, descobriment i conferència perquè els entenguem.

Premi de la Crítica 2016 categoria Espectacle de dansa. 

Espectacle finalista en la categoria de noves tendències. Premis de la Crítica 2016

David Climent, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2016

Crítica: Afasians - The last conference

07/07/2016

Subidón, subidón

per Elisa Díez

(...)

Hay que soltarse las cadenas que nos hacen ir como ovejitas a ver siempre el mismo tipo de espectáculos. Afasians no es una conferencia, ni un concierto, no es teatro de texto, pero tiene texto, no es teatro musical pero tiene música, no es teatro de humor, pero te ríes, no es un espectáculo de danza, pero se baila, no es una performance, aunque en el fondo lo parezca. Es más bien todo eso y todo lo contrario.

A loscorderos les acompaña Za! una banda punk para que las fronteras no existen se ríen de todo y su modus vivendi es cuanto menos original. Durante unos minutos pensé estar viendo seres de otro planeta, los habitantes de Afasians no se parecen en nada a los seres que habitan los escenarios, no hay ley, campan a sus anchas. 

La banda sonora es genial, versiones de "Purple Rain" del desaparecido Prince, aquí en versión "Purple Cat", y siguiendo con su gato, "gato mueerrto", que no lo entenderéis si no lo veís, una original visión cantada del gato de Rosario. Es una lástima que no haya una lista en el Spotify con sus grandes hits, sería mi banda sonora del verano.

Entradas agotadas y lista de espera interminable para poder sentarse en medio metro de suelo y disfrutar del espectáculo. Si no has conseguido entrar, ¡persígueles! Divertidos, empáticos, locos, geniales, un subidón de espectáculo. ¡No te lo pierdas!