Aire. Habemus corpus

Dansa

informació obra


Composició musical:
Miquel G. Font
Coreografia:
Miquel G. Font
Dramatúrgia:
Marc Chornet
Intèrprets:
Emmanel Dobby, Jori Kerremans, Georgina Avilés Sarrias, Laia Vancells Pi, Maya Gómez, Nimrod Poles, Tiemen Stemerding, Justyna Kalbarczyk, Jaume Madaula, Groupe Acrobatique de Tanger
Direcció Musical:
Jordi Lluch, Miquel G. Font
Interpretació musical:
Cor Ciutat de Mataró
Escenografia:
Habemus Corpus
Vestuari:
Institut Europeu de Disseny, Ayda Diouri
Il·luminació:
Pol Queralt, Miquel G. Font
Vídeo:
Eloi Tomàs
Ajudantia de direcció:
Toni Guillemat
Producció:
Maria G. Rovelló
Sinopsi:

Potser és el final, potser és un nou començament... Ningú no sap què és exactament la mort, ni tan sols els mateixos personatges que, en aquesta peça coreografiada per Miquel G. Font i amb música del mateix autor, ja han fet front al final de la vida i, ara, s'esperen en un estat intermedi. Vestits amb una segona pell on únicament es distingeixen marques personals, aquests personatges dansaran mentre trien entre tornar pel mateix lloc on han vingut o continuar cap a un futur incert. Tot passa en un escenari d'estètica cuidada, on es combinen diferents capes visuals, projeccions i efectes puntuals fins a acabar traslladant els mateixos espectadors dins del món creat. Vuit ballarins interpreten la funció, que té com a banda sonora una música electroacústica i composicions per a coral interpretades a sis veus.

Obra de la mateixa ment, la música i el moviment de l'espectacle s'ajusten perfectament, recreant una atmosfera màgica. Els ulls i les orelles introduiran els espectadors i espectadores en un món on el temps i l'espai són manipulats per transportar-nos a una nova realitat. Basada en fets reals i producte d'un estudi acurat, AIRE és la darrera creació d'una companyia liderada per Miquel G. Font, que ha ballat a companyies del prestigi del Béjart Ballet Lausanne (Suïssa), el Dominic Walsh Dance Theater (EUA), Lanònima Imperial (Barcelona) o la Tanzcompagnie Oldenburg (Alemanya), i ha creat peces per a l’Internationales Tanz-Festival Hannover (Alemanya), l’Staatstheater Mainz (Alemanya), el Theater Basel (Suïssa) o el Miami City Ballet (EUA).


Crítica: Aire. Habemus corpus

13/07/2017

Des de l'inapel·lable

per Jordi Sora i Domenjó

Miquel G. Font és el coreògraf dels fets reals. Així s'anuncia a Aire als títols de crèdit projectats a una pantalla al fons de l'escenari: amb un regust a pel·lícula antiga en blanc i negre. Perquè són coses del passat. Ara bé: de quina manera aquelles experiències impacten en el present és probablement l'autèntica recerca d'aquest creador. Per això el seu interès, que pot resultar aliè a més d'un espectador, al voltant de què hi ha en el moment del traspàs entre la vida i la mort.

Llegeix la crítica sencera aquí: