Amour

Teatre | Familiar

informació obra



Producció:
Marie de Jongh-Tartean Teatroa
Direcció:
Jokin Oregi, Elisa Sanz
Intèrprets:
Ana Meabe, Anduriña Zurutuza, Ana Martínez, Javi Renobales, Pablo Ibarluzea
Composició musical:
Pascal Gaigne
Il·luminació:
Xabier Lozano
So:
Edu Zallio
Companyia:
Atikus Teatro
Autor:
Juan Rulfo
Sinopsi:

Aquest cop, dur la canalla al teatre no només serà una festa per a ells, sinó que també serà una experiència emocionant per als adults que els acompanyin. Perquè aquesta proposta teatral de gran format no té edat, però sí una càrrega notable de sentiments, de poesia i de reflexió subtil. Coneixereu uns nens que juguen i que imiten els grans, estimant sense saber encara què és l'amor o barallant-se sense haver sentit a parlar encara de l'odi. Aquests nens i nenes vestits amb unes màscares que són elements fonamentals del muntatge ni tan sols saben ben bé què és el temps.

Però, tot i no saber-ho, es trobaran, de cop i volta, convertits en avis i àvies que ja han fet els setanta i que, sí, segur que ja han sentit a parlar de l'odi i del pas del temps, però encara no saben que l'amor sempre ens té reservada una oportunitat... Amour és un muntatge de teatre infantil per a adults o de teatre d'adults per a nens, és a dir, un espai on petits i grans poden compartir emocions i reflexions, dubtes i certeses.

Crítica: Amour

23/07/2016

Parlem de l’amor

per Iolanda G. Madariaga

Amour és quelcom més que una història d’amor sense paraules i per a tots els públics. Amb un ús magistral de la màscara, una escenografia esplèndida i un vestuari fascinant, la companyia Marie de Jongh crea una història plena de tendresa i d’humor per parlar de l’amor més enllà dels condicionaments socials. Deslligada del temps, sense cap referència a un espai concret, assistim a la creació d’una història tan de veritat -malgrat les màscares i l’estètica “atemporal”- que ningú pot sentir-se incòmode. Els actors, vestits de forma estrafolària, acullen al públic amb un ample somriure. Un cop a escena, la màscara els transforma en nens i nenes que juguen. Els cinc actors, comandats per Jokin Oregi, mostren un gran domini de la màscara a la qual donen vida amb una gran habilitat gestual i corporal. Ara són infants que juguen i, tot jugant, construeixen un món a imatge i semblança del món dels adults; amb un guix i poca cosa més es pot dibuixar tota una vida. Alhora que juguen a papes i mames, basteixen també una història d’amor. Arriba també el desacord: s’imposen les convencions! La vida adulta els mantindrà propers però separats. Els nens, però, esdevenen ancians... quan les forces manquen, sobreviu l’amor al qual s’abracen per continuar vives. La senzillesa aparent de l’anècdota combinada amb l’elegància de la posada en escena fan d’aquest Amour un espectacle per veure en família i obrir-se a reflexionar sobre l’autèntica naturalesa de l’amor.