Amour

Teatre | Familiar

informació obra


Producció:
Marie de Jongh-Tartean Teatroa
Direcció:
Jokin Oregi, Elisa Sanz
Intèrprets:
Ana Meabe, Anduriña Zurutuza, Ana Martínez, Javi Renobales, Pablo Ibarluzea
Composició musical:
Pascal Gaigne
Il·luminació:
Xabier Lozano
So:
Edu Zallio
Companyia:
Atikus Teatro
Autoria:
Juan Rulfo
Sinopsi:

Aquest cop, dur la canalla al teatre no només serà una festa per a ells, sinó que també serà una experiència emocionant per als adults que els acompanyin. Perquè aquesta proposta teatral de gran format no té edat, però sí una càrrega notable de sentiments, de poesia i de reflexió subtil. Coneixereu uns nens que juguen i que imiten els grans, estimant sense saber encara què és l'amor o barallant-se sense haver sentit a parlar encara de l'odi. Aquests nens i nenes vestits amb unes màscares que són elements fonamentals del muntatge ni tan sols saben ben bé què és el temps.

Però, tot i no saber-ho, es trobaran, de cop i volta, convertits en avis i àvies que ja han fet els setanta i que, sí, segur que ja han sentit a parlar de l'odi i del pas del temps, però encara no saben que l'amor sempre ens té reservada una oportunitat... Amour és un muntatge de teatre infantil per a adults o de teatre d'adults per a nens, és a dir, un espai on petits i grans poden compartir emocions i reflexions, dubtes i certeses.

Crítica: Amour

18/07/2016

Preciós treball de màscara amb una trama precisa

per Jordi Bordes

La màscara neutra expressa quan el cos es vincla. Quan les gesticulacions són mesurades. Quan hi ha darrere una intenció més enllà del de voler fer veure que és possible comunicar sense dir ni un mot ni poder utilitzar l'expressió del rostre propi. La companyia Marie de Jongh permet un preciós viatge de sentiments amb una dicvertida arrenca i un tendre final (que no es pot desvetllar). En el fons, parla, efectivament, dels diferents amors que hi pot haver en tota una vida. De les amistats infantils, de les del primer petó, de les d'escalf en la vellesa. De les incompreses, De les callades. De les assumides. 

El treball dels cinc actors (per construir quatre personatges) compta amb un espai molt obert, que es transforma i amaga prou sorpreses com estímuls necessita la canalla per atendre la trama. Hi ha el joc i hi ha les enfadades de nen. I, també, els odis incomprensibles pels qui no han vist el motiu que enemista les dues nenes, al parc, mentre jugaven a fer de papa i de màma i que jugaven amb la seva criatura. 

A principi de temporada (ha tornat fa poques setmanes en reposició) que es va veure al Poliorama André i Dorine, un preciós treball que mostrava amb molta sensibilitat els estralls de l'Alzheimer, també amb màscara. Commovia fins a fer plorar bona part del públic. Aquest Amour, té molt d'aquell aire. Potser es fa un pèl excessiva la música i la gesticulació s'excedeix per moments. Però, efectivament, és un treball molt correcte que, si es vol garantir un viatge de tornada al metro interessant amb els fills, millor que es trobin en la preadolescència. Ara, molt recomanable també per a tothom, fins i tot sense que l'acompanyi la família...