Àngels a Amèrica

informació obra



Intèrprets:
Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Vicky Peña, Òscar Rabadan, Joan Solé, Júlia Truyol
Traducció:
Albert Arribas
Adaptació:
Albert Arribas
Escenografia:
Max Glaenzel
Direcció:
David Selvas, Nelson Valente
Vestuari:
Maria Armengol, Clara Peluffo
Caracterització:
Ignasi Ruiz
Il·luminació:
Mingo Albir
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Joan Rodon (dLux.pro)
Assesor de moviment:
Pere Faura
Ajudant de direcció:
Anna Serrano, Norbert Martínez
Producció:
Teatre Lliure
Autor:
Nelson Valente
Sinopsi:

La peça més famosa de Tony Kushner fa vint-i-cinc anys i ho celebrem portant a escena les dues parts del díptic: S’acosta el mil·lenni i Perestroika. Un clàssic contemporani sobre la pesta del segle XX en l’era Reagan, amb direcció de David Selvas. 

Atenció, funcions alternes i el dissabte, marató!

Pere Arquillué, Premi d'actor als Premis de la Crítica 2018.

Crítica: Àngels a Amèrica

27/11/2018

Els àngels caiguts

per Núria Sàbat

Guanyador del premi Pulitzer 1992, Tony Kushner situa la que estat considerada la seva obra mestra a Nova York, el 1985, l’època en què Ronald Reagan desplegava el republicanisme més ranci i la sida, les ales de la mort.

Àngels a Amèrica –de la qual Josep Maria Flotats en va estrenar la primera part per inaugurar el TNC i que ara es pot veure sencera al Teatre Lliure– va ser i és una obra valenta i colpidora que representà un autèntic revulsiu per a les consciències puritanes i homòfobes que estigmatitzaven l’homosexualitat. D’altra banda, l’obra es va publicar el 1991, després d’una dècada prou convulsa i d’una altra d’abans del canvi de mil·lenni, i això hi afegia dramatisme i un cert regust apocalíptic.

Han passat gairebé trenta anys i, malgrat els avenços de la ciència –gràcies als quals la sida ha deixat de ser mortal per esdevenir una malaltia crònica, sempre i que hom pugui tenir accés a la medicació–, la humanitat i la civilització no semblen avançar al mateix ritme ni saber sortir de la roda que els fa moure en cercle: la discriminació, la violència, la injustícia, el fanatisme religiós o el racisme no només no han pogut ser erradicats sinó que, en alguns casos, han renovat energies. Reagan va desaparèixer de l’escena, però va deixar hereu.

I Donald Trump és precisament l’element que enllaça aquest text amb l’actualitat a través de la figura de Roy Cohn, un poderós advocat defensor del neoliberalisme conservador més ferotge que, entre altres “fites” del seu galdós currículum, hi figura el fet d’haver estat preceptor de l’actual president nord-americà.

En la proposta dirigida per David Selvas, aquest personatge és interpretat per Pere Arquillué, un actor tan potent com versàtil que s’hi enfronta dotant-lo de la brutalitat i del cinisme necessaris, així com d’un punt esparracat que, en certs moments, l’acosten al grotesc. Arquillué, juntament amb la magnífica Vicky Peña –que, en la segona part, destaca com a Hannah Pitt– i Òscar Rabadan, molt còmode en les seves diverses veus– fan costat a La Kompanyia Lliure: Joan Amargós i Joan Solé (Prior, malalt de sida, i la seva parella Louis), Eduardo Lloveras i Júlia Truyol (Joe i Harper), Raquel Ferri (infermera i àngel), Quim Àvila (Belize) i Clàudia Benito (Ethel Rosenberg, una dona a qui Cohn va enviar a la cadira elèctrica). Es tracta d’una formació jove, que exhibeix força i entrega, a la qual s’hauria de donar la possibilitat de poder créixer i desenvolupar-se.

Configurada com un díptic (“S’acosta el mil·lenni” i “Perestroika”), Àngels a Amèrica és una obra ambiciosa i exigent, no gens fàcil d’afrontar, que potser reclama més pòsit i bagatge als qui decideixen portar-la a escena, però que també accepta noves aportacions i punts de vista. La versió conjunta de David Selvas (direcció) i Albert Arribas (traducció) retalla l’obra sensiblement i la reconstrueix en un format jove i actual –en què l’oníric, la música i el neó adquireixen un protagonisme important–, probablement més proper a les noves generacions i a un concepte de teatre en què, de vegades, l’impacte visual i l’ús de les noves tecnologies prevalen per sobre de l’interpretatiu i els estímuls sensorials, dels emocionals.