Ànima. TNC

Teatre | Musical

informació obra



Autoria:
Marc Gómez, Víctor G. Casademunt, Oriol Burés, Blanca Bardagil
Sinopsi:

És l’acció de desitjar la que construeix la nostra ànima

Ànima és un crit a la llibertat creativa i individual de les dones en forma de musical.

La indústria de les pel·lícules d’animació dels grans estudis nord-americans de finals dels anys trenta és l’entorn i el punt de partida que serveix per explicar una història de superació i lluita de les dones per poder demostrar que mereixien ocupar un lloc que, fins aleshores, havia estat reservat només per als homes.

Una partitura i un llibret excel·lents en mans d’un equip jove i ple de talent per a la creació d’aquest nou musical de gran format, en català, que obrirà la temporada del TNC a la Sala Gran.

Crítica: Ànima. TNC

01/10/2024

No deixis de lluitar per fer realitat els teus somnis

per Ferran Baile

Un espectacle rodó que funciona en totes les seves facetes. Una creació col·lectiva, plenament nascuda a casa nostra. Un muntatge espectacular, brillant i emotiu. Un guió molt ben treballat que malgrat la seva part amable i assequible a tots els públics, no eludeix el toc dramàtic, ni la denúncia. Una música plena d´encerts que combina diversos estils. A més il·lustra sobre un passat on pel fet de ser dona es tancaven les portes al voler ser i viure de forma independent. Tristament això encara es un fet a bastants països. Situada a Hollywood ens obra les portes del món del cinema d´animació quan tot era artesanal, molt abans de l´era de la digitalització.

Un argument que es un cant a lluitar per treballar per arribar a fer realitat els somnis. Entre guanyar o perdre, està el no abandonar i seguir lluitant pel que creus. Potser no ho aconsegueixis, però ho hauràs intentat. La vida et presenta continus paranys, dificultats, problemes, pors, i hi ha dues opcions, acovardir-se i fugir o enfrontar-se a ells i superar-los o si més no haver-ho intentat i sortir-ne reforçat. La victòria no es la meta si no cada vegada que es supera un obstacle.

La història

Estats Units, anys 30. Greta, es una jove que té un do al dibuixar i somia estar en treballar al món del cinema entre creadors de dibuixos animats. El ratolí Mickey Mouse i la seva companya Minnie i els nous personatges de la Disney Productions omplen amb els seus curts els cinemes, des de la seva creació el 1928.

Greta viu en una petita població provinciana i el seu futur sembla marcat per ajudar a la seva germana gran a ajudar-la a tirar endavant la petita sabateria heretada dels pares, ja morts, i casar-se i tenir fills. 

Greta es rebel.la contra el destí que li tenen marcat i abandona el poble i viatja a Los Angeles amb la voluntat de perseguir el somni. Comença a treballar d´acomodadora en un cinema i es presenta a la convocatòria dels estudis Disney que preparen el primer llargmetratge d´animació en color.

Però, la convicció de l´època es que una dona no pot estar en el departament de creadors (tots homes), primer per que una dona difícilment pot tenir la capacitat de ser creativa i en segon lloc per que la presencia d´una dona en un lloc ple seria un element de distracció inacceptable, a més una dona pot quedar embarassada, amb tot el risc que això comporta pel ritme de la feina.

Malgrat el seu indiscutible talent es descartada una i altre vegada i destinada al departament de tinta i color, es a dir a colorejar el treball realitzat pels homes. Aquest departament es íntegrament format per dones.

La Greta amb l´ajut de les amigues i la cap del departament de tinta i color, aconsegueix treballar des de casa seva com a animador-home que esta impossibilitat de traslladar-se per una greu malaltia. Els dibuixos els porta als estudis la seva millor amiga.

A partir d’aquí es van succeint tot un seguit de situacions dramàtiques i còmiques, que porten a la protagonista a haver d´elegir entre la submissió per aconseguir l’èxit o renunciar a ell per mantenir la dignitat.

El muntatge

Un musical de gran format amb 16 interpretes a escena en continu moviment, amb deu músics al fossar acompanyant-los. Text-música-cant i moviment formen una unitat. Ha estat un treball fet en equip des d´una idea original d´Oriol Burés que amb la participació de Blanca Bardajil, Victor G. Casademunt i Marc Gómez, va anar creixent i que els tres primers li van donar cos dramatúrgic. Adrià Barbosa va composar la música, a la que Abel Garriga va enriquir amb dues cançons adicionals. Una nova còmplice es va anar unint al projecte, la Gara Roda com a directora (actriu-directora-coreògrafa-traductora, la vam veure a Golfus de Roma-2021, www.gararoda.com). Després de guanyar el primer premi del jurat i del públic al primer torneig RIIIING!-Els musicals que truquen a la porta (Juliol-Grec 2024), i l´oferiment de poder estrenar-lo al TNC, tot s´accelera. S’afegeixen Clara Casals (Cantando bajo la lluvia) i Chema Zamora (La jaula de las locas), a la part de coreografies i moviment i més tard el gran claquetista Sharon Lavi (Escola Cocó Comín). Pizarro Studio (David Pizarro&Robert de Arte), treballen en l’escenografia corpòria i de moviment circular. El propi Oriol Burés amb Anna Coma preparen el vestuari. El disseny d’il·luminació es de Sylvia Kuchinow, el de so de Carla Casanovas i Roc Mateu. La caracterització va a cura de Natàlia Albert. Tot l´equip del TNC es posa en marxa en la producció.

Els intèrprets

Tots ells i elles havien coincidit en diversos muntatges i alguns es coneixen des de petits i altres des de les escoles de teatre. Tots ells i elles estan magnífics donant vida a cada un dels personatges. Oriol Burés (Walter. Ha treballat a La Cubana, El rey león y Matilda a Madrid, Cantando bajo la lluvia, La jaula de las locas), Paula Malia (Greta. Va formar part del grup còmic musical Mamzelles i darrerament l´hem pogut veure a Els Watson i a la sèrie televisiva Valeria en un paper protagonista. Debuta en un musical), Victor G.Casademunt (l´ex pretenent de Greta. Actor-director-cantant, actor de doblatge. L´hem vist darrerament a La noche de los muertos vivientes, El despertar de la primavera, La tienda de los horrores, La jaula de las locas, Molt soroll per no res, Rent. www.victorgomezcasademunt.com), Diana Roig (Mina, la seva millor amiga. Protagonista a Cantando bajo la lluvia, El petit príncep i Cabaret (www.dianaroig.es), Aina Sánchez (Emily, germana gran. El gran teatro del mundo www.ainasanchezcusco.com), Bernat Cot (Richard, l´estricte director del departament de creació, El rey león), Marc Gómez (actor, traductor i actor de doblatge, va treballar a El rey león), Anabel Totusaus (la secretaria operística. Va treballar a La Cubana i a Dagoll Dagom), Lucía Torres (Cap del departament de tinta i color. Actriu-cantant, Mar i cel, Germans de sang, Scaramouche). Berta Peñalver (La dona de Walter. Actriu-cantautora amb cinc discs editats). I la resta del repartiment que es desdobla en diversos personatges: Clara Solé (la veu silenciada de Blancaneus. El despertar de la primavera, La filla del mar, Fun home), Alexandre Ars (actor-cantant i ballarí. Número de claqué. The Producers), Joana Roselló (Actriu-cantant. Tanaka teatre, Rent), Pol Roselló Weisz (Actor-cantant-ballarí. The Producers, Cantando bajo la lluvia) i el reconegut Toni Viñals (Dagoll Dagom-Marice-Mikado-Labella Helena, Dei Furbi, Spamalot, La filla del mar, El llibre de les bèsties, La cuina de Rossini, protagonista a Scaramouche i tants d´altres espectacles, creador del premi Riiiing, que ha volgut ser a l´escenari amb els guanyadors, en un discret paper secundari com a cap d´acomodadors).  

La música i l´orquestra

Adrià Barbosa, compositor-arranjador i pianista, ha aconseguit una brillant banda sonora de to eclèctic, combinant la música evocadora dels anys 30, que recorda a Cole Porter, George Gershwin i el All Broadway de l´època, amb sons més actuals inspirats en Alan Menken. Aquesta música es la que acompanya a Greta, una dona lluitadora, avançada a la seva època. Abel Garriga, el primer director d´orquestra català a Broadway, ha enriquit la banda sonora amb dues cançons. Las lletres de totes les cançons son dels co-autors Blanca Bardajil i Marc Gómez. Els arranjaments, l´orquestració i direcció musical es d´Enric García i sota la seva batuta al fossar hi son: Mara Muñoz/Jordi Badía (teclats), Eloi Lòpez (bateria), Antonio Molina (baix i contrabaix), Haizea Martiartu/Marcel.lí Bayer (saxos i clarinet), Aarón Pozón (saxos i flauta), Aitor Franch (saxos i flauta), Berta Gala/María Antònia Gili (trompeta), Francina Mercadal (trombó), Laia Ferrer/Quim García (violí) i Clara Manjón (violoncel). Per saber-ne més, www.adriabarbosa.com 

Insomni, una caixa de galetes i el naixement d´Ànima

Quan l´Oriol Burés es va incorporar a l´elenc d´El rey león y va haver d´anar a viure a Madrid, es va endur la caixa de galetes, plena de dibuixos de petit format, que li va regalar l´avia. Una nit d´insomni repassant el contingut, li va venir la inspiració. Va néixer la primera llavor d´Ànima. Poc desprès la pandèmia ho va paralitzar tot i l´Oriol ho va aprofitar per donar a conèixer l´idea als seus companys i anar treballant-ho online. Se li va anar donant forma i incorporant la música. Una vegada presentable el projecte es van buscar possibilitats d´estrena, però es van trobar sense opcions. Desenganyats van deixar el projecte en un calaix, fins que va sorgir l´oportunitat de presentar-se al Primer Torneig RIIIING!-Els musicals que truquen a la porta, la brillant idea de l´actor Toni Viñals, avalada per El Terrat i el Grec-2024. “Per provar, no es perd res, si més no ho haurem intentat”. Van guanyar el primer premi i el del públic. La resta ja és sabut, el somni impossible, es va fer possible, es va fer realitat.     

Una generació influenciada per Dagoll Dagom i La Cubana.

Quan Dagoll Dagom va estrenar El Mikado (1986) i el primer Mar i cel (1988) i La Cubana va trencar tota classe de convencionalismes amb Comeme el coco, negro (1989), totes i tots els components d´Ànima eren infants i poc desprès adolescents. L´impacte va ser molt gran i tots-totes coincideixen que amb aquests muntatges els hi va néixer la vocació pel teatre musical. L´Oriol, ja ho portava a la sang, el seu pare era músic i la seva mare ballava a l´Esbart de Rubí, on vivien i on utilitzant el pati de casa van fer les primeres representacions. Temps més tard molts d´ells i elles van coincidir en escoles com Eolia, Aules, Cocó Comín, Institut del Teatre, i ja com a professionals, complint somnis, amb La Cubana (Campanades de boda, Gente bien), Dagoll Dagom (Mar i cel, Maremar) i amb els muntatges de l´Àngel Llàcer-Manu Guix (Molt soroll per no res, La tienda de los horrores, Cantando bajo la lluvia, La jaula de las locas, The Producers), a Rent, El despertar de la primavera, a Madrid amb El rey león i al Parc d´Atraccions del Tibidabo a l´Hotel Kruger.   

El primer llargmetratge de dibuixos animats en color

Es va estrenat el 1937 amb un tecnicolor pioner. Snow white and the seven dwarfs (Blancaneus i els set nans-Blancanieves y los siete enanitos), està considerat com el primer llargmetratge de dibuixos animats i en color i amb so de la historia del cinema. Va ser un èxit extraordinari i va suposar el gran impuls dels Estudis Walt Disney. Va costar 1,5 milions de dòlars, el triple del que en principi va estar previst, però el un any desprès ja havia recaptat 6,5 milions. Als Oscars de1938, va aconseguir una nominació al millor so i a l´any següent un Oscar honorífic per Walt Disney acompanyat per set oscars nans.

Es cert, com s´explica a Ànima, que Adriana Caselotti (1916-1997), la jove actriu que va donar veu a Blancaneus, tenia un contracte draconià amb Disney, que li impedia actuar en qualsevol altre pel·lícula. La seva veu era la de la Blancaneus i sols la podia utilitzar per les campanyes promocionals de la pel·lícula. Ni el seu nom, ni el dels altres actors-actrius que van posar veu als diversos personatges, apareixien en els títols de crèdit i tampoc van ser invitats a l´estrena. Adriana amb un amic van aconseguir colar-se.

La resta es ficció, però la figura del “negre o negra”, que crea i treballa a l´ombra, i qui ho acaba signant es el comprador o usurpador segueix sent una constant en els guions de cinema i la literatura.     

 

El primer llargmetratge de dibuixos animats a Europa

El 23 de novembre de 1945 es va estrenar al cinema Fémina de Barcelona, Garbancito de la Mancha, el primer llargmetratge d´animació produït a Europa. Malgrat aquells temps de mancances (cartillas de racionamiento), al llarg de dos anys es va anar elaborant als estudis Balet i Blay al barri de Vallcarca de Barcelona. Hi van participar els millors dibuixants-animadors, la majoria treballaven a l´editorial Bruguera que posteriorment va ser un punt de referència, dirigits per Arturo Moreno. El títol va estar condicionat per la època a una España sota el franquisme i aïllada del món exterior. Quan es va recuperar i reivindicar a la Filmoteca i posteriorment a TV·3, es va exhibir, doblada al català,  amb el títol de Cigronet valent.   Per més informació, El cine de animación en España (1908-2001), de María Luisa Martínez Barnuevo-Fancy Ediciones, www.filmoteca.cat i www.bibliomusicineteca.com

  

text : ferranbaile@gmail.com