Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om

Teatre

informació obra


Direcció:
Alícia Gorina
Vestuari:
Sílvia Delagneau
Escenografia:
Silvia Delagneau, Max Glaenzel
Il·luminació:
Raimon Rius
Intèrprets:
Joan Carreras, Mia Esteve, Lea Torrents, Abril Pinyol, Roc Martínez, Blau Granell, Alícia Falcó
Sinopsi:

Amb Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om, la directora Alícia Gorina dona veu als personatges femenins idealitzats de la pel·lícula Les verges suïcides de Sofia Coppola. Amb Joan Carreras i Mia Esteve al capdavant del repartiment, les cinc adolescents d'avui són Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol i Lea Torrents. Una aproximació a les zones fosques d'aquella història, les de llavors i les d'ara, 20 anys després de l'estrena del film.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om

15/10/2021

Donar.li la volta al mitjó

per Pep Vila

Això és el que ha fet Alícia Gorina en la seva millor obra, al meu entendre. Si més no, la més completa i madura. Els seus treballs poden agradar.te més o menys, però mai no et deixen indiferent. I això és el que passa amb aquesta "Aquell dia tèrbol..."(si posem el llarguíssim títol, se'ns acaba l'espai de la crònica). Malgrat que insisteix en "Les verges suicides" que ja fa uns anys ens van entussiasmar cinematogràficament parlant, aquí ha volgut anar més lluny i actualitzar.ho tot. Potser massa, però el nou punt de vista fa pensar i molt.

Fa pensar que l'original de Sofia Coppola es centrava bàsicament en el punt de vista masculí, el dels joves adolescents que queden corpresos per les adolescents i intenten esbrinar el per què del seu suicidi. I també en el punt de vista d'uns pares a l'antiga, que aquí Gorina els ridiculitza, ras i curt.

No sé si calia insistir sobre la peça cinematogràfica, com tampoc sé si cal seguir fent versions de clàssics musicals ("Cantando bajo la lluvia", "Billy Elliott", "Fama"...). No sé si al públic li atraurà molt la idea. Però sí és cert que un cop presa aquesta decisió, ens mirem amb interès aquest nou punt de vista segurament més eclèctic, més actual i sobre tot més feminista. Si algú trobava a faltar el punt de vista de les adolescents, de les victimes i de les seves raons per abandonar aquest món, aquí trobarà una solució clara: com diu una de les esplèndides intèrprets (la més gran té 17 anys i totes són debutants), en van trobar un munt de motius per suicidar.se. I a partir d'aqui, temes com el suicidi, la violació, el comportament dels pares, l'assetjament escolar i, per què no dir.ho alguna al.lusió sobre la polèmica que ha envoltat aquests últims mesos l'Institut del Teatre.

La meritòria actuació de les cinc protagonistes, un inici original que crida l'atenció de l'espectador i el contrapunt d'uns pares passats de moda (Mia Esteve i el gran Joan Carreras en un paper secundari però brillant com sempre) fan d'"Aquell dia tèrbol...", malgrat la seva excessiva durada, un espectacle atractiu que fa reflexionar sobretot hores després d'haver.lo vist i que obliga sobretot als adults a estar connectats amb les realitats actuals i especialment amb la realitat de la gent jove.