Aquellos días azules

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Marc Artigau i Queralt
Direcció:
Marc Artigau i Queralt
Intèrprets:
Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé
Escenografia:
Isabel Velasco
Sinopsi:

Aquellos días azules...

és un cant a la infància, un cabaret poètic, un poema de concerts, un desafiament als monstres que vivien dins l’armari, als primers estius com una coartada perfecte, als pares més joves, als avis encara vius, a la nit de reis, als anys que comptaven amb dues mans, a les veïnes pèl-roges que no ens feien cas, al misteri dels adults, a les tardes de berenar i pilota, al futur que llavors encara no existia…

Eren els nostres dies blaus.

Crítica: Aquellos días azules

15/04/2015

Sota l'aparent ingenuïtat de la dramatúrgia que ha elaborat Marc Artigau, s'amaga un intens treball de recerca

per Andreu Sotorra
Hi ha espectacles que haurien de tornar i tornar a la cartellera, que haurien de girar per mig país, que s'haurien de veure en ateneus, teatres comarcals, centres cívics, instituts de secundària, llars d'avis i teatres públics. Aquest n'és un. I si els temps no fossin el que són, els programadors se l'haurien de rifar per tenir-lo a primera fila de les propostes de festes locals, festes majors i commemoracions de qualsevol mena.

Sota l'aparent ingenuïtat de la dramatúrgia que ha elaborat Marc Artigau, s'amaga un intens treball de recerca que, més que beure de la nostàlgia, beu de les fonts populars: versos casolans, cançonetes d'infància, records d'una època —diguem que de fa aproximadament trenta-i-tants anys tot i que hi ha certes llicències temporals—, moments poètics, música, diàleg, interacció amb els espectadors i molt d'humor.

L'espectacle 'Aquellos días azules' demostra que es pot fer una mirada lúdica a la història popular sense recórrer a tòpics forans, sinó, ben al contrari, enfortint els que han marcat diverses generacions i s'han transmès de boca a orella per dret d'herència: aquí ressona el patim, patam patum del Patufet, el Zoo d'en Pitus, la cançó del Cola-cao, els poetes catalans del segle XX (Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Salvat Papasseit, Maria-Mercè Marçal...), els jocs de pati, el futbol de porteria menestral, els primers enamoraments, els primers desenganys, les tardes de família, algunes de les lletres d'en Serrat... L'índex onomàstic, si es fes, seria tan llarg com inabastable. (...)

Trivial