Aquellos días azules

informació obra



Dramatúrgia:
Marc Artigau i Queralt
Direcció:
Marc Artigau i Queralt
Intèrprets:
Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé
Escenografia:
Isabel Velasco
Sinopsi:

Aquellos días azules...

és un cant a la infància, un cabaret poètic, un poema de concerts, un desafiament als monstres que vivien dins l’armari, als primers estius com una coartada perfecte, als pares més joves, als avis encara vius, a la nit de reis, als anys que comptaven amb dues mans, a les veïnes pèl-roges que no ens feien cas, al misteri dels adults, a les tardes de berenar i pilota, al futur que llavors encara no existia…

Eren els nostres dies blaus.

Crítica: Aquellos días azules

10/06/2014

ESCLAT DE TALENT A TRES BANDES (QUE EN SÓN QUATRE)

per Ferran Baile

Ja des de l´original, espectacular i divertidíssim avis de desconnectar els mòbils, ens tenen ben captivats aquests tres magnífics actors-cantants-músics, poseu per l´ordre que vulgueu que tot ho fan molt bé. L´infància és el nostre primer tram de vida i el que marca el temps posterior. Es també quan som adolescents, la primera noció de pèrdua, la primera consciència del temps que mai no tornarà. Aquest temps (sempre recordat-idealitzat-ple de primeres experiències-on tots els somnis semblen possibles-i-on també es sofreixen les primeres frustracions), és el que revivim entre cançons, dites, poemes i situacions a Aquellos días azules, títol pres d´un vers d´Antonio Machado.

L´espectacle va lligant, de forma molt àgil, escenes independents, amanides de músiques, cançons, dites i poemes. Revivim la necesitat de tenir amics i també la dificultat per relacionar-se, els cruels mots (“No em digueu Llepas”..”D´acord, Llepas”), els jocs amb els mots i els mocs, el primer petó (soberbia la versió de Paraules d´amor, en anglés), el poema de Nadal (antològica la macedònia poètica al final de l´espectacle), el recorregut sentimental per cançons-paraules-conceptes i entremaliadures comuns a totes les infàncies...... Molt encertat aquest toc atemporal que permet identificar-nos espectadors de diverses generacions (a mi particularment em va tocar la fibra, El chacacha del tren, ai! (suspir) gran èxit de les Hermanas Fleta i molt desprès d´El Consorcio, i com no, La Canción del Cola-Cao

Un espectacle-concert, fresc, sensible, àgil, poètic, divertit, molt recomanable per a públics de totes les edats que hagin passat, això sí, la infància.

Els tres actors-cantants-músics tan aviat interpreten, com canten, com toquen el piano, el clarinet, la guitarra o l´armònica. Com Els tres mosqueters, Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé, en realitat són quatre, per que la dramatúrgia i la direcció és d´en Marc Artigau i Queralt  

En Jordi Llovet i en Joan Solé provenen de l´Institut del Teatre on varen estudiar interpretació (en Joan Solé a més té el títol de l´Escola de Tècnics de les Arts de l´Espectacle i ha estudiat solfeig, piano i cant).

En Jordi Llovet ha treballat al TNC (La Dama de Reus, Mercader de Venècia) i al Teatre Lliure (assajos oberts, on coincideix amb Marc Artigau i amb Joan Solé) i ha estat membre de la companyia resident de la Sala Beckett-obrador d´estiu 2011-2012, i ha participat a la minisèrie de TV·, Ull per Ull.

En Joan Solé Marti és actor, músic-compositor i técnic de só. Ha treballat com a actor en diversos muntatges teatrals, ha col.laborat en diversos curtmetratges, ha participat a dos capítols d´El cor de la ciutat i ha composat i enregistrat diverses bandes sonores.

En Robert Gonzalez, també és llicenciat a l´Institut del Teatre en l´apartat d´Interpretació i té estudis de solfeig, música i clarinet i estudia cant a l´Escola Superior del Liceu. Vinculat a la Companyia Els Pirates, també forma part de la companyia Dei Furbi i ha treballat en diverses sèries de televisió (Bandolera, Imperium). Es germà de Llorenç Gonzalez (el recordat entre d´altres interpretacions, Andrés, de Gran Hotel)

Marc Artigau (Barcelona, 1984). Es escriptor, dramaturg i poeta. Llicenciat en Direcció Escènica i Dramaturgia. Com a autor ha estrenat : Usuhaiha, (premi Ciutat de Sagunt) i  A prop, al Teatre Miquelet de València;  L¨estona que vaig ser poema (Festival del Grec-2010) i Un mosquit petit (TNC). Ha publicat a més : Vermella (poesia-editorial Viena); Escuma negra (premi Poesia Lletres Catalanes del Vallès Oriental); Desterrats (poesia-premi Pepe Ribelles Vila de Púvol), Les sense ànima (premis Ciutat de Sagunt i Ramón Vinyes-2009) Bradomin),  Caixes (premi Talúries de Teatre, 2011) i Els contes del Club de la Mitjanit (recopilant els contes diaris que escriu pel programa de Catalunya Radio).  

Anécdota : A una nena nua, llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua, és el títol de l´assaig obert al Teatre Lliure a càrrec de Marc Artigau i òn varen coincidir Jordi Llovet i Joan Solé. A Aquellos días azules, hi ha un auto-homenatge.

Text : ferranbaile@gmail.com


Trivial