Arma de construcción masiva

Teatre

informació obra


Direcció:
Sílvia Ferrando, Ana Vallés
Intèrprets:
Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo, Glòria Ribera
Il·luminació:
cube.bz
Autoria:
Ana Vallés
Sinopsi:

Seguint amb el camí iniciat per Los bancos regalan sandwicheras y chorizos sobre els rastres del franquisme en l’actualitat en una generació jove, aquesta vegada la companyia José y sus Hermanas ha decidit submergir-se en l’educació a Espanya avui, la nostra educació en les seves múltiples facetes.

Com ens situa la nostra educació al món i de quina manera ho llegim? L’educació a l’escola, amb totes les reformes educatives i protestes que ha patit el país; l’educació familiar i del nostre entorn; l’educació del món de les imatges, de la música, dels mitjans, de les xarxes. Tot allò que ens impacta i “educa”. Tots aquells constructes socials i lingüístics que assumim com a propis i validem.


Crítica: Arma de construcción masiva

17/03/2019

Neguit generacional

per Teresa Ferré

Arma de construcción masiva, segon muntatge de José i sus Hermanas,  ens confirma que aquesta tropa ha de tirar endavant i continuar creant, perquè la seva és una veu necessària en tant que representa el neguit de tota una generació. Si al magnífic debut Los bancos regalan sandwicheras y chorizos ens van interpel·lar sobre el fet que quaranta anys de sistema dictatorial nacional catòlic no s’esvaeixen amb una curta transició i dècades posteriors de mirar a una altra banda, ara furguen en dos pilars fonamentals de la nostra societat: l’educació i la família.

Educació en el context de l’estat espanyol i entesa de manera global, és a dir, coneixement adquirit a través de diferents canals, llenguatges i espais. Crítica ferotge a un sistema educatiu que canvia la legislació  a l’ombra del color del partit de torn al govern. (...) 

Des d’un punt de vista formal la companyia ha triat la creació col·lectiva, ben pautada en la direcció i la dramatúrgia per Sílvia Ferrando, la interpretació com a situació viscuda, l’expressió col·loquial, l’aparença improvisada i la barreja de llenguatges perquè el moviment i la música són fonamentals en la seva posada en escena. (...) 

En conjunt Arma de construcción masiva és una fragmentació, com el sistema educatiu que han viscut  els protagonistes; d’aquí que (de manera volguda o no) es presenta amb escenes marcadament tallades que s’allunyen del fil conductor. Ideal per a públic jove, especialment per aquell que mai no trepitja un teatre, i per a espectadors teatrals inquiets i amb ganes de veure noves formacions.