Art

Teatre

informació obra


Direcció:
Miquel Górriz, Jordi Prat i Coll
Intèrprets:
Pere Arquillué, Francesc Orella, Lluís Villanueva
Escenografia:
Jon Berrondo
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Miquel Gorriz
Vestuari:
María Araujo
Producció:
Focus, Mola Produccions, Tasgo Producciones, Bitò Produccions
Dramatúrgia:
Jordi Prat i Coll, Marcel Gros
Sinopsi:

"Marc, sol.
El meu amic Sergi ha comprat un quadre.
És una... tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc. El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques.
El Sergi és amic meu de fa molt temps.
És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg i és amant de l’art.
Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.” 

Art, el text de Yasmina Reza que des de la seva estrena el 1994 s’ha convertit en un fenomen internacional de públic i crítica, és una comèdia intel·ligent sobre l’amistat. També és un immillorable vehicle de lluïment per a un trio de grans actors. Un quadre en blanc posarà a prova una llarga relació entre tres homes que semblava impossible de trencar. Aquest és el punt de partida per a una obra molt enginyosa i divertida.

Crítica: Art

20/10/2016

Art-efacte precís

per Maite Guisado

"Art" és com un mecanisme de rellotgeria. Funciona a la perfecció. No és fàcil posar-la en escena, perquè és bona i requereix dels actors un treball d'orfebreria. La prova és que arreu on es representa el repartiment és del bo i millor, com ara aquí tenim l'Arquillué, l'Orella i en Villanueva, dirigits per la bona mà de Miquel Gorriz. Des que es va estrenar el 1994, "Art" és una de les comèdies més representades i amb més èxit.

Amb el pretext molt encertat d'un quadre tot blanc, només blanc, afloren les dissencions de tres amics de l'ànima, que progressivament van traient i retraient-se els draps bruts.

És cert que en aquesta comèdia hi ha una crítica de l'esnobisme de l'art contemporani, però del que es parla sobretot és de l'amistat, de la dificultat de posar-se en la pell de l'altre.

Una peça absolutament recomanable si voleu passar una bona estona amb una comèdia ben feta.


Trivial