Art

Teatre

informació obra


Direcció:
Miquel Górriz, Jordi Prat i Coll
Intèrprets:
Pere Arquillué, Francesc Orella, Lluís Villanueva
Escenografia:
Jon Berrondo
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Miquel Gorriz
Vestuari:
María Araujo
Producció:
Focus, Mola Produccions, Tasgo Producciones, Bitò Produccions
Dramatúrgia:
Jordi Prat i Coll, Marcel Gros
Sinopsi:

"Marc, sol.
El meu amic Sergi ha comprat un quadre.
És una... tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc. El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques.
El Sergi és amic meu de fa molt temps.
És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg i és amant de l’art.
Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.” 

Art, el text de Yasmina Reza que des de la seva estrena el 1994 s’ha convertit en un fenomen internacional de públic i crítica, és una comèdia intel·ligent sobre l’amistat. També és un immillorable vehicle de lluïment per a un trio de grans actors. Un quadre en blanc posarà a prova una llarga relació entre tres homes que semblava impossible de trencar. Aquest és el punt de partida per a una obra molt enginyosa i divertida.

Crítica: Art

01/12/2017

L'art de la dramatúrgia perfecta

per Teresa Ferré

Quan el 1918 Kazimir Malèvitx pintava Blanc sobre blanc, poc podia imaginar que, dècades més tard, el quadre seria protagonista d’una obra teatral. Quan es va estrenar Art el 1994, tampoc Yasmina Reza podia intuir que la seva tercera obra seria la més representada d’un dramaturg viu. Fins avui, èxit arreu del món, repartiments consagrats i traducció a més de 30 idiomes. En català, curiosament, el debut és força recent ja que no es va estrenar en la nostra llengua fins el Temporada Alta de l'any passat. (...)

Art és aquella comèdia de bulevard que convencerà a qualsevol espectador, independentment de l’edat i de la seva afició pel teatre, perquè ja s’ha convertit en un clàssic. Aquesta producció és d’una qualitat indiscutible. L’adaptació de Jordi Galceran, de llenguatge col·loquial i que treu l’acció de París, encerta perquè la fa propera. La mirada de Miquel Gorriz planteja una direcció natural  que, a diferència d’altres muntatges anteriors que hem vist, rebutja l’encarcarament afrancesat i potencia el caràcter mediterrani. D’obligatòria menció és l’escenografia de Ion Berrondo, que juga amb el concepte de marc i el seu efecte multiplicador de significats diversos i el mobiliari de disseny racional de peça única.

Ara bé, Yasmina Reza va escriure una obra per a lluïment dels actors. És un privilegi tenir a escena junts a Pere Arquillué, Francesc Orella i Xavier Villanueva. Impossible triar una interpretació en aquest debut d’excepcional trio d’asos

Trivial