L’alienació, la mentalitat consumista dels homes i les dones del nostre temps, l’ambigüitat moral i l'intent de ser coherent amb un mateix davant d’una societat repressora són temes presents en tota l’obra de Václav Havel. El reconegut escriptor (i polític), nascut el 1936 i desaparegut el 2011, sempre es va entestar a mostrar, negre sobre blanc, la “crisi de la Humanitat actual” com ell mateix deia, a partir dels aspectes més grotescs i absurds del nostre món, i ho va fer amb molt d'humor. Un exemple són aquestes dues peces escrites el 1975, unes obres breus que ell mateix confessava que havia escrit principalment amb la intenció d’entretenir els amics, però que han acabat esdevenint dues de les creacions més representades i representatives del l’autor. Vanek (alter ego de l'autor) és el protagonista d’Audiència & Vernissatge, un humil intel·lectual que, coherent amb la seva dignitat, ens parla de l’ambigüitat moral i la relació amb el poder. Aquestes dues peces es fusionen en una sola en la vida de Vanek i en aquest espectacle. Audiència és l'absurd i perillós diàleg entre un escriptor represaliat pel règim (com ho va ser el mateix Havel), que ha estat destinat a treballar en una feina no qualificada en una fàbrica de cervesa on el seu nou cap, un mestre cerveser, li farà una estranya petició. Sortint de la fàbrica, Vanek és convidat a un Vernissatge ben especial a casa d’uns amics, una parella que viu en un món ple d'objectes materials, regles a seguir i veritats indiscutibles, al qual intentaran amb totes les seves forces que ell s'hi adapti.
Amb aquestes dues obres convertides en una de sola, Havel ens parla de nosaltres, de la societat que hem creat i de la nostra relació amb aquesta societat, i perquè no puguem dir que no ho veiem, ens posa un mirall al davant. És cosa nostra veure'ns-hi o no reflectits.
La farsa està servida des del minut 1. Gràcies a uns personatges excèntrics, en contraposició a un prudent, honest, insobornable obrer, Vanek. El treball actoral Joan Carreras (Vanek), Josep Julien (funcionari cerveser i Misha) i Rosa Gàmiz (Vera) té un fort contrast que acaba resultant hilarant. Vankek, prova de conviure en situacions patètiques, sense renunciar als seus ideals però mirant de guanyar-se una situació més digna (com ara, aconseguir treballar al magatzem de la fàbrica i no empenyent barrils buits de cervesa). L'encert d'ajuntar les dues obres (rara vegada s'ajunten) permet concentrar els conflictes i ensenya un canvi d'espai a vista, molt enginyós, coreografia espasmòdicament divertida, inclosa.
L'habitació plena de llaunes per terra mentre el funcionari dorm despreocupat amb uns auriculars, amb les cames per sobre de la taula és sinònim de l'excés i la impunitat de la dictadura txeca. Però el seu antagònic, un pis decorat amb un gust particular, pedant, de nou ric ensenyarà novament el mal de la dictadura a les classes benestants. Les dues situacions, en espais oposats, respiren la mateixa llum (els fluorescents, posats en paral·lel, ensopits de la fàbrica guanyen intenció que apareixen creuats al nou saló dels amics de Vanek). El teòric comunisme(que justificava un poder autoritari i jeràrquic) demostra la diferència de condicions de vida, entre els que s'hi oposen. Però també entre els que han accedit a donar cobertura moral al Poder.
Segurament, aquestes són les dues obres més representades a Europa de Havel. Perquè, la imposició de la seva prohibició (en una Txecoslovàquia que, anys després, en seria el president) la va fer molt suggerent a Europa. L'any passat es van fer dues de les tres obres d'aquesta trilogia en què un tal Vanek és el seu alter ego: Vernissatge i Protesta. Pere Arquillué ha debutat enfrontant la conversa entre el funcionari de la fàbrica de cerveses i Vanek (Audiència) i la posterior trobada de Vanek amb dos amics de la infància, que han sabut posicionar-se dins del regim totalitari del país (Vernissatge). La proposta reforça la idea d'integritat d'un escriptor que no vol renunciar als seus ideals i es nega a donar suport intel·lectual al govern autoritari. Però el que brilla com a nou en aquest díptic és la impossibilitat de ser feliç tampoc dels que, aparentment, disfruten de certs privilegis per haver-se alineat al costat del Poder
Els que s'han alineat amb el Poder saben que els seus privilegis tindran una data de termini i que ells no podran recuperar-se en el futur estat democràtic. Són peces d'un joc de dames en què la seva missió és temptar Vanek. Si ho aconsegueixen, podran disfrutar d'un nou escalafó de privilegis, probablement. Si el funcionari cerveser proposa que ell mateix redacti informes sobre el seu comportament sospitós, la parella d'amics l'aconsellaran que deixi de fer barrila ales cerveseries amb els intel·lectuals que van signar la Carta 77, i que evolucioni en la seva manera de pensar i de viure. Vanek, incrèdul per les proposicions, procura sortir-ne indemne. Però, al final, serà capaç d'allargar una vetllada estúpida amb els seus amics perquè ho necessiten. La víctima fa un favor als còmplices. Cruel, Havel amb sí mateix.