Audiència i Vernissatge

informació obra



Adaptació:
Anna Maria Ricart
Direcció:
Pere Arquillué, Sergi Belbel
Intèrprets:
Joan Carreras, Rosa Gámiz, Josep Julien
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Míriam Compte
Il·luminació:
Jaume Ventura
Ajudant de direcció:
Ferran Carvajal
Assesor de moviment:
Ferran Carvajal
Autor:
Clàudia Cedó
Sinopsi:

L’alienació, la mentalitat consumista dels homes i les dones del nostre temps, l’ambigüitat moral i l'intent de ser coherent amb un mateix davant d’una societat repressora són temes presents en tota l’obra de Václav Havel. El reconegut escriptor (i polític), nascut el 1936 i desaparegut el 2011, sempre es va entestar a mostrar, negre sobre blanc, la “crisi de la Humanitat actual” com ell mateix deia, a partir dels aspectes més grotescs i absurds del nostre món, i ho va fer amb molt d'humor. Un exemple són aquestes dues peces escrites el 1975, unes obres breus que ell mateix confessava que havia escrit principalment amb la intenció d’entretenir els amics, però que han acabat esdevenint dues de les creacions més representades i representatives del l’autor. Vanek (alter ego de l'autor) és el protagonista d’Audiència & Vernissatge, un humil intel·lectual que, coherent amb la seva dignitat, ens parla de l’ambigüitat moral i la relació amb el poder. Aquestes dues peces es fusionen en una sola en la vida de Vanek i en aquest espectacle. Audiència és l'absurd i perillós diàleg entre un escriptor represaliat pel règim (com ho va ser el mateix Havel), que ha estat destinat a treballar en una feina no qualificada en una fàbrica de cervesa on el seu nou cap, un mestre cerveser, li farà una estranya petició. Sortint de la fàbrica, Vanek és convidat a un Vernissatge ben especial a casa d’uns amics, una parella que viu en un món ple d'objectes materials, regles a seguir i veritats indiscutibles, al qual intentaran amb totes les seves forces que ell s'hi adapti. 

Amb aquestes dues obres convertides en una de sola, Havel ens parla de nosaltres, de la societat que hem creat i de la nostra relació amb aquesta societat, i perquè no puguem dir que no ho veiem, ens posa un mirall al davant. És cosa nostra veure'ns-hi o no reflectits.


Crítica: Audiència i Vernissatge

05/07/2018

El preu de pensar per un mateix

per Ferran Baile

Dos petites obres mestres (45 minuts cadascuna), que tenen raó de continuïtat (inclús hi ha escrita una tercera en que el personatge principal es veu envolt per intel.lectuals). Vanek, alter ego de Havel, escriptor i dramaturg, treballa en una fàbrica de cerveses, a la secció de tonatge (anar omplint les bótes de cervesa), única opció que se li ofereix per tirar endavant. En la primera peça, el protagonista que sols vol ser honest i coherent en si mateix i amb els demés, es veu temptat i pressionat pel funcionari-cap, que a la vegada vol confraternitzar amb ell. Envoltats de llaunes de cerveses buides, bevent sense parar (el funcionari), obligat a veure, sense voler-ho, en Vanek, la conversa està plena de moments hilarants, còmics, tràgics i patètics.  En la segona peça, Vanek és a casa d´uns amics de classe benestant, ben posicionats dins del règim, i que juguen a fer-se els moderns, tan en la vestimenta, com en la disposició dels mobles del pis, com en les ideologies sobre la forma de viure i el desitjat ideal de la felicitat.

Teatre de l´absurd, llenguatge críptic (però no tant), una amarga ironia i un cant a la reflexió sobre la derivació cap a pensaments, actituds i societats i poders totalitaris. Havel escriu patint en pròpies carns la dictadura soviètica a Txecoslovàquia, però la seva lectura és intemporal i plenament actual.

No cal anar molt lluny. A Espanya i a Catalunya, hem viscut i estem vivint, de forma subtil i dins un entorn (Europa), democràticament oposat als totalitarismes, tendències de pensament totalitari, sectari, tribal. “O penses com jo, o estàs contra mi (i amb aquest contra mi t´ etiqueto i et  demonitzo)”, tot l´ oposat al pensament lliure, a la necessària pràctica de la reflexió, al fer del diàleg sincer i obert la via de solució dels conflictes.  

Un bon espectacle, molt ben dirigit i interpretat

Els tres actors estan magnífics, Josep Julien (mesurada i brillantment histriònic desdoblant-se en el burd i amargat funcionari i en el sofisticat i ridícul marit benestant i pretesament super-feliç), en Joan Carreras (una llisó de sobrietat, com l´honest Vanek, que sols pretén ser coherent i fidel al seu pensament) i Rosa Gàmiz (exhuberant, també mesuradament histriònica, com l´ esposa benestant i pretesament super-feliç). La direcció de Pere Arquillué, la primera d´aquest també magnífic actor, es molt acurada i aconsegueix plenament aquest anar quatre dits pel damunt del terra, que l´amarga ironia, el surrealisme-realista i l´absurd-quotidià de l´obra, suri dins una onada harmoniosa i arribi a l´espectador amb tota la seva força. Un estil de teatre al que darrerament no hi estem gaire acostumats.  Com all mateix va dir en el col.loqui posterior, va rodejar-se de complicitats, de companys de professió de la seva mateixa generació (en Josep i la Rosa, van començar amb ell, i la relació amb en Joan va sorgir més tard).

Destaquem la nova dramatúrgia realitzada per l´Anna María Ricart, sobre la traducció de Monika Zgustová i l´ assesorament de Jordi Casasempera, doctor en Filosofia i especialista en Havel. La ben pensada escenografia de Max Glaenzel, que permet un enginyós i sorprenent canvi entre peça i peça. El vestuari de Miriam Compte, la caracterització de Toni Santos, el disseny d´il.luminació de Jaume Ventura i l´espai sonor de Raimon Segura.

Una llum del pensament i un europeísta convençut

Václav Havel (1936-2011), escriptor, dramaturg, polític txec i pel damunt de tot un gran humanista, ha estat una de les personalitats pro-europeístes més importants dels darrers anys, i no solsamènt en l´Europa de l´est. Va mantenir al llarg d ela seva vida una consciencia cívica insubornable davant del poder totalitari. Més intel.lectual que polític, mai va tenir ambició política, va ser el primer president de Txecoslovàquia, per aclamació popular, desprès de la Revolució de Vellut (1989-1992) i primer president de la República de Txèquia (1993-2003), desprès de la modèlica separació amb Eslovaquia. Son famosos els seus discursos de cap de setmana, quan ja era president, en els que invitava a la reflexió davant de tots els esdeveniments i en la vida quotidiana. L´assaig i el teatre han estat les seves principals vies d´expressió. Cartes a Olga (1979-1983), recull els escrits a la seva dona des de la pressó (sols li permetien un per semana), Meditacions estivals, escrit quan ja era president, Sigui breu si us plau-Pensaments i records (les seves memòries-2008), segueixen la línea reflexiva de tota la seva obra, present també en les seves peces de teatre de les que Audiència i Vernissatge (1975), són les mes destacades , conjuntament amb La retirada, de la que es va fer una pel.lícula que va dirigir ell mateix (2010). Altres llibres a tenir en compte, són El poder de los sin poder i Havel, una vida (2011), de Michael Zantovsky, director de la llibreria Havel a Praga.


Havel als escenaris catalans

La directora Dolors Vilarasau (Sant Cugat del Vallès, 1952), va ser l´introductora als escenaris catalans del teatre de Havel, amb Havel a escena (1992-Teatre Alegría de Terrassa) i El Comunicat (1999-Teatre Tantarantana-Cia TeatreTeatre). Aquell any 1999,  l´actor Josep Minguell, va co-traduir amb Eva Kruntoradova i va dirigir i interpretar Audiència -Vernissatge al desaparegut Artenbrut (messos de febreri i març), amb la companyia Teatre de Calaix i els actors Pere Anglas, Miriam Alemany i Oriol Genis. L´il.luminació comptava amb el cineasta-director de fotografia, Tomás Pladevall. L´any 2016, la directora brasilenya Marilia Samper (Sao Paulo, 1974), primera autora resident de la nova Sala Beckett, va estrenar Audiencia&Vernissatge, al Círcol Maldà, amb motiu del 80a aniversari del naixement de Havel. Els interprets eren La Trama Produccions, Alberto Díaz, Xavier Pàmies i Carla Ricart, i la traducció de Monika Zgustova.   


Text : ferranbaile@gmail.com