Ausencias

Teatre

informació obra


Direcció:
Jordi Oriol, Kolmanskop Project
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Intèrprets:
Muguet Franc, Anna Güell
Escenografia:
Àlex Aviñoa, Silvia Delagneau
Vestuari:
Àlex Aviñoa, Silvia Delagneau
Il·luminació:
Àlex Aviñoa
Producció:
Q-ars Teatre
Companyia:
Kaddish/ Kolmanskop
Sinopsi:

Ausencias és un conte pertorbador. Un conte que retrata una autora de contes. Un meta text que neix de la voluntat de traduir en escena el món fantàstic de les narracions de l'escriptora Cristina Fernández Cubas, i alhora atrevir-se a idear un "conte paral·lel" (com ho denomina l'escriptora) generat a partir de la lectura dels seus nombrosos contes. S'inspira en situacions, atmosferes, detalls o personatges d'un gran ventall de contes com Mi hermana Elba, Lúnula y Violeta, En el emisferio sur, Los altillos del Brumal, Helicón, El legado del abuelo, El moscardón o Ausencia.

Del còctel de tots ells, n'ha sorgit un nou text marcat per la por a perdre la identitat, de l'existència de l'alteritat, de les múltiples personalitats, o d'allò que no sabem que som en realitat. I és que, en paraules de Fernández Cubas, els seus contes sorgeixen de "conjurar malsons, navegar pels límits de la raó, viatjar vers al desconegut, instal·lar-se en un llindar fronterer des d'on burlar l'espai i el temps...", enfrontar-se a les "ausencias".

Crítica: Ausencias

20/06/2018

Un deliciós conte de contes

per Toni Polo

El repte és difícil: descompondre textos de Cristina Fernández Cubas per teixir una sola història, prenyada de personatges, de referències i d'ambients de diferents contes de l'escriptora: Mi hermana Elba, Lúnula y Violeta, Al hemisferio sur, Helicó o Ausencia respiren gairebé a l'uníson en aquesta delicada creació de Daniela Feixes i Jordi Oriol, interpretada per Anna Güell i Muguet Franc. "És Lynch pur i dur", ha comentat amb encert Ferran Madico, director artístic de La Seca.

L’escenari representa la sala d’una casa elegant, passada de moda. Una senyora gran regalima records desordenats, incoherents, potser. O són dues sales idèntiques, o una mateixa reflectida en un mirall que les dues actrius i els molts personatges que representen travessen sense cap mena de miraments. I fan canviar l’escena, la trama, el conte, el personatge. Ens fan pensar per anar lligant caps.

No cal capturar al moment el que està passant o el que deixa de passar. El relat té un fort component psicològic que ens atreu d’una manera irremissible i la narració té una força (igual que les interpretacions i la concepció de la posada en escena) que ens atrapa per si mateixa. Tot encaixarà, amb imaginació, amb dosis d’humor i amb tendresa fins que sabrem qui és qui. O qui hauria de ser qui. Qui és morta i qui és viva.

Estem davant d’una deliciosa obra de teatre i d’un fantàstic conte de contes. Un muntatge absolutament senzill per plasmar un trama enrevessada amb èxit, en poc més d’una hora.