¡Ay, Carmela!

informació obra



Intèrprets:
Savina Figueras, Frank Capdet, Arnau Comas
Escenografia:
Victor AlGo
Il·luminació:
Victor AlGo
Vestuari:
Victor AlGo
Coreografia:
Bealia Guerra
Caracterització:
Núria Llunell
Ajudant de direcció:
Helena Font
Companyia:
Gataro
Dramatúrgia:
Roger Torns
Sinopsi:

Carmela i Paulino són dos artistes que recorren España en una tartana. Són dos perdedors a una guerra on tots perden. En mig d’aquesta contesa, ells continuen treballant, continuen recorrent els pobles de l’Espanya republicana. Una nit creuen la frontera per error i són capturats. Inesperadament es troben entre les tropes nacionals que acaben d‘ocupar el poble de Belchite. Un cop allà, els militars feixistes descobriran aviat la seva professió i els hi encomanaran una missió humiliant i vil, es veuran obligats a improvisar una funció teatral, en honor de les tropes vencedores i que acabarà en tragèdia.

Crítica: ¡Ay, Carmela!

14/10/2015

El mite de Belchite

per Andreu Sotorra
Pronuncieu Belchite i sembla com si pronunciéssiu una paraula màgica. De seguida es dispara el mite. Un mite que el cinema i el teatre han fet seu. De la població aragonesa de Belchite n'era, per naixença, la mare de Joan Manuel Serrat, immigrada després al Poble Sec de Barcelona. I a Belchite és on es va rodar als anys vuitanta la sèrie televisiva basada en la novel·la 'El mecanoscrit del segon origen', de Manuel de Pedrolo, època en què el director Terry Gilliam hi va ambientar també la pel·lícula 'Les aventures del baró de Munchausen'; o el 2005, Guillermo del Toro hi va fer 'El laberint del faune'. Gent de teatre que ha passat per Belchite també n'hi ha. Albert Boadella i els Joglars hi van rodar el 2003, 'Buen viaje, excelencia'. I José Sanchis Sinisterra crea el 1987 un Belchite imaginari en plena Guerra Civil, quan el 1937 el poble ja havia estat fet runes per la pressió tant del bàndol republicà com del bàndol feixista.

'¡Ay, Carmela!' és una obra de teatre que no acusa el pes dels anys. Portada al cinema per Carlos Saura el 1990, ha estat representada al teatre en més d'una ocasió per diverses companyies i intèrprets. La primera posada en escena és de José Luis Gómez. I de totes les Carmeles que han fet el paper, una de les que més impacte va causar en els auditoris va ser la de Verónica Forqué.

Recuperar, doncs, una obra tan coneguda implica, per als que s'hi enfronten, trobar un registre que no es pugui titllar de ser un clònic de cap dels muntatges anteriors i que doni l'oportunitat a la parella de protagonistes (els intèrprets de Paulino i Carmela) d'aportar-hi la seva manera de fer. (... recuperació de la crítica de l'estrena realitzada el desembre del 2011)

Trivial