B - Trickster-P

Familiar | Teatre

informació obra


Companyia:
Trickster-P
Composició musical:
Luis Fernandez
So:
Luis Fernandez
Dramatúrgia:
Simona Gonella
Autoria:
Ilija Luginbühl, Cristina Galbiati
Sinopsi:

B és el segon episodi de la trilogia dedicada als contes populars que Trickster duu a terme com a resultat d’una investigació centrada en la contaminació entre diferents formes d’art. Han creat una instal·lació centrada en el conte de la Blancaneus en què l’espectador fa un viatge pels aspectes més íntims i ocults de la història, recorrent en solitari diferents sales mentre escolta amb auriculars el so gravat amb sistema binaural.

*Espectacle a partir d’11 anys

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: B - Trickster-P

19/10/2020

La crueltat del conte, en soledat

per Jordi Bordes

El Teatre Lliure va voler convertir l’espectador en un dels germans del Polzet (Bucchettino, 2012) ubicant-los en una llitera. A La Mostra d’Igualada es va voler fer més vulnerable Hansel i Gretel (H+G) atorgant aquest paper protagonista a dos joves amb discapacitat psíquica. Ara, a Fira Mediterrània, la companyia Trickster-P converteix els espectadors, d’un en un, en una mena de nan que va resseguint les passes fatals de Blancaneus. Passant d'habitació a habitació, en solitari. És una mena de Macho man, d'Àlex Rigola, sense la contundència del document però insinuant la vulnerabilitat al límit.

Hi ha la tenebror del bosc d’una nena desvalguda als 7 anys, que sent que algú la persegueix i d’unes perdigonades que cacen ocells. La experiencia individual, té un toc de Teatre dels sentits perquè cada estació es viu de manera molt experiencial; tot és a l’abast es pot tocar les olors i l’escalfor i foscor transmeten emocions amb més claredat que la veu en off.

Com la majoria d’artistes contemporanis que volen donar un toc més cruel, com insinuen els contes originals, han de batallar amb l’edulcorament de Disney. De seguida, l’experiènciam presenta la protagonista al bosc indefensa, i només com a record agradable, té l’escalfor de la banyera on la mare l’ensabonava. Cap moment de la blancor de la seva pell. Ni de la foscor dels seus cabells (tot i que, al final, en un mostrari exposat com si fossin les proves d’un crim a investigar)