Balla amb mi

Musical

informació obra


Dramatúrgia:
Xavi Casan
Direcció:
Xavi Casan, Mariano Pensotti
Direcció Musical:
Marc Garcia-Rami
Coreografia:
Cristina Martí
Il·luminació:
Jorge Mur
Autoria:
Mariano Pensotti
Sinopsi:

Balla amb mi són 17 cançons, un actor i un músic. El repertori inclou alguns dels noms fonamentals del teatre musical nord-americà, d’Irving Berlin a Jason Robert Brown, passant per Richard Rodgers, Stephen Sondheim o Jonathan Larson, amb l’estrena en català de 10 peces traduïdes i adaptades per Jordi Galceran, David Pintó, Cèsar Aparício i Toni Viñals.

Crítica: Balla amb mi

31/05/2016

El gran valor del teastre musical

per Christian Machio

Xavi Casán és segurament una de les persones que més coneix el gènere del musical americà entre la professió actual a casa nostra. I ja sabem que això no té per què voler dir res, perquè una cosa és tot allò que un director acumula al seu haver i una de molt diferent és allò que és capaç de traslladar a escena. Però valorant la tria de temes que Casán ens proposa a Balla amb mi, amb una clara voluntat de seguir cronològicament l’evolució del teatre musical al llarg dels anys, tot apunta a un selecció feta a consciència, pensada més d’un cop i més de dos. Per exemple, resulta del tot coherent que Sunday in the park precedeixi a Rent i que acte seguit aparegui Hedwig and the angry inch.

Toni Viñals és qui dóna vida ell sol a aquest repàs –si no exhaustiu sí força complet- de disset temes que, amb Marc Garcia-Rami al piano (alternant amb Luís González) queden entrellaçats en un únic concepte d’espectacle. Casán opta per no fer servir el format de recital. No hi ha introduccions ni context entre tema i tema per situar a l’espectador nouvingut. Un acabarà tenint la sensació de que tan se val a quin espectacle correspon la cançó que sona en aquest moment. Aquí no es tracta de jugar a endevinar el títol, sinó de deixar-se endur per les melodies i la història que expliquen les lletres (moltes d’elles traduïdes per primer cop al català). Balla amb mi compta amb una direcció ben marcada i fins i tot un moviment escènic que, a estones, sembla prendre massa protagonisme.

Viñals és, ja ho podem dir, un dels millors valors del teatre musical que tenim a casa nostra i abans de que es posi la màscara d’Scaramouche al nou musical de Dagoll Dagom no perdeu l’ocasió de veure’l en la proximitat del Teatre Maldà. Qui sap, pot ser fins i tot us tregui a ballar.