La Trup presenta el seu darrer espectacle: Barba-rossa, una adaptació de la novel·la històrica de Joan Pons. Una obra ambientada en la Menorca del segle XVI que relata un dels episodis més traumàtics de la història de Maó. La novel·la és patrimoni literari menorquí i balear.
Barba-rossa ens parla de la creació de la por per part dels poders, de la fabricació dels “altres” com a enemics absoluts i de la utilització dels estereotips del mal al servei dels excessos dels poderosos.
1535. Carles I d’Espanya arriba al Port de Maó i demana conèixer Roger Genestar. Aquest humil caçador d’ocells cantaires és un cristià que ha conegut Barba-rossa, i l’emperador, al front d’una immensa flota, va camí d’Alger, feu del famós corsari, per destruir-lo. Al final, els cristians guanyaran aquesta batalla, però Barba-rossa sobreviurà i demostrarà que segueix operatiu. Així que l’1 de setembre de 1535 assetjarà Maó, que es rendirà i serà passada a sang i foc. Però entre aquests dos fets històrics coneixerem la fantàstica història de Roger Genestar, que va viatjar pel Mediterrani del segle XVI a la recerca d’un amor ideal i a cavall de dos mons en guerra, el cristià i el musulmà, enfrontats pels interessos de dos poderosos imperis, el turc i l’espanyol. Els humans es maten i s’esclavitzen els uns als altres d’orient a occident, mentre, de nord a sud, els ocells de plomes acolorides i de cants elegants que caça Roger Genestar, uneixen pacificament tots els països del mare nostrum i ens evoquen la poesia, la bellesa i la cultura comuna.
Adaptació de la novel·la històrica, Barba-rosssa, de Joan Pons, una obra que ja és patrimoni literari menorquí i balear. La relació directa de l’autor amb la companyia i l’admiració recíproca pel treball d’un i altra és l’orígen de la proposta d’adaptació teatral, la qual ha merescut l’aprovació per part de la convocatòria de coproduccions del Teatre Principal de Palma 2023.
La destrucció de Maó per part de Barba-rossa el 1535 és un moment històric poc conegut. Ha patit l’estigma de la manca d’heroïcitat que se li atribueix al fet que una traïció va permetre l’entrada dels invasors. La construcció de la identitat col·lectiva està relacionada amb la manera com valorem la nostra història i en aquest cas la volem reconsiderar, desproveir-la de gestes heroiques i posar el focus en el patiment del poble moments com aquells.
Per altra banda, en el present subsisteixen molts dels elements de confrontació entre orient i occident que hi havia en el segle XVI i que s’han anant transformant al llarg de la història prenent formes noves, però que ens situen davant de la mateixa necessitat de valorar tot allò que uneix els pobles contra l’interès dels poderosos de treure partit de la guerra i la violència.
