Barba-rossa. La Trup

informació obra



Sinopsi:

La Trup presenta el seu darrer espectacle: Barba-rossa, una adaptació de la novel·la històrica de Joan Pons. Una obra ambientada en la Menorca del segle XVI que relata un dels episodis més traumàtics de la història de Maó. La novel·la és patrimoni literari menorquí i balear.

Barba-rossa ens parla de la creació de la por per part dels poders, de la fabricació dels “altres” com a enemics absoluts i de la utilització dels estereotips del mal al servei dels excessos dels poderosos.

1535. Carles I d’Espanya arriba al Port de Maó i demana conèixer Roger Genestar. Aquest humil caçador d’ocells cantaires és un cristià que ha conegut Barba-rossa, i l’emperador, al front d’una immensa flota, va camí d’Alger, feu del famós corsari, per destruir-lo. Al final, els cristians guanyaran aquesta batalla, però Barba-rossa sobreviurà i demostrarà que segueix operatiu. Així que l’1 de setembre de 1535 assetjarà Maó, que es rendirà i serà passada a sang i foc. Però entre aquests dos fets històrics coneixerem la fantàstica història de Roger Genestar, que va viatjar pel Mediterrani del segle XVI a la recerca d’un amor ideal i a cavall de dos mons en guerra, el cristià i el musulmà, enfrontats pels interessos de dos poderosos imperis, el turc i l’espanyol. Els humans es maten i s’esclavitzen els uns als altres d’orient a occident, mentre, de nord a sud, els ocells de plomes acolorides i de cants elegants que caça Roger Genestar, uneixen pacificament tots els països del mare nostrum i ens evoquen la poesia, la bellesa i la cultura comuna.

Adaptació de la novel·la històrica, Barba-rosssa, de Joan Pons, una obra que ja és patrimoni literari menorquí i balear. La relació directa de l’autor amb la companyia i l’admiració recíproca pel treball d’un i altra és l’orígen de la proposta d’adaptació teatral, la qual ha merescut l’aprovació per part de la convocatòria de coproduccions del Teatre Principal de Palma 2023.

La destrucció de Maó per part de Barba-rossa el 1535 és un moment històric poc conegut. Ha patit l’estigma de la manca d’heroïcitat que se li atribueix al fet que una traïció va permetre l’entrada dels invasors. La construcció de la identitat col·lectiva està relacionada amb la manera com valorem la nostra història i en aquest cas la volem reconsiderar, desproveir-la de gestes heroiques i posar el focus en el patiment del poble moments com aquells.

Per altra banda, en el present subsisteixen molts dels elements de confrontació entre orient i occident que hi havia en el segle XVI i que s’han anant transformant al llarg de la història prenent formes noves, però que ens situen davant de la mateixa necessitat de valorar tot allò que uneix els pobles contra l’interès dels poderosos de treure partit de la guerra i la violència.

Crítica: Barba-rossa. La Trup

04/05/2024

Cruel miratge traïdor

per Jordi Bordes

Que una companyia menorquina presenti a Barcelona una adaptació d'una narració de Joan Pons que és icònica a la literatura catalana (sobre la maldat del corsari musulmà Barba-rossa a Maó) és notícia. La forma narrada beu de l'oralitat de la vora del foc, del conte sota un baobab de Peter Brook (Tempest project), de la simplicitat metateatral d'Oriol Broggi (L'orfe del clan dels Zhao). Aquesta senzillesa juga a favor amb un espai pràcticament despullat (amb grates sorpreses reciclant restes del naufragi a les platges turístiques, que recorda Peix), unes il·lustracions a l'aquarel·la que se succeeixen en silenci, com el dibuix tou i amable que acompanya el text fantasiós i cruel.

La interpretació juga aquella estranya distància en què ara és el rei Carles I, ara un prohom de l'illa que surt a rebre'l, ara el terrible i capriciós Barba-rossa. La valentia del jove Roger Genestar, caçador d'ocells cristià, no cedeix al seu record mític d'una esclava embriagadora ballant a l'estany. La seva alarma (per ser en el lloc i el moment prohibit) li aporta una salvació i, encara més, un prestigi que el promociona a Maó. Ho juga tot sempre a una carta i, intuïtiu sempre l'encerta. Fins que s'enceta i és incapaç de veure la Veritat. Tot i això, aprofita bé les cartes, encerta la desídia d'uns i la voracitat dels altres. Procura protegir al màxim tothom. Però les seves ales són massa curtes i acaba rebent perdigonada el seu miratge (mai descobert).

La creació a les illes, sovint, té en compte l'abandonament. Que la història certifica. Ho va ser amb Barba-rossa. També amb les milicianes del 36 (Diari d'una miliciana). I l'exili musical de Chopin amb George Sand també es viu com un isolament dolorós. L'obra arriba amb la nova temporada d'Acorar (ara, al Texas) una altra manera de parlar de la tradició que s'escola pels oblits propis i l'ambició embriagadora del diner ràpid del turisme. Fins a descobrir que s'ha perdut el miratge més pur. Terrible metàfora.