Bare Per sobre de totes les coses

Musical

informació obra


Companyia:
Madam Teatre
Autoria:
John Hartmere, Damon Intrabartolo
Composició musical:
Christopher Deschene, Brian Benison
Coreografia:
Oscar Reyes
Direcció:
Daniel Anglès
Direcció Musical:
Oriol Padrós, Miquel Tejada
Traducció:
Marc Gómez
Il·luminació:
Daniel Anglès
So:
Joan Gil, David Codina
Intèrprets:
Jan Forrellat, Marc Flynn, Anna Herebia, Iskra Bocanegra, Marc Gómez, Miguel Ángel Sánchez , Marc Andurell , Clara Gispert , Anna Lagares, Joan Mas, Gerard Mínguez, Laura Morales , Desirée Moreno , Gara Roda, Joan L. Santos, Ester Bartomeu, Lucy Lummis, Eduard Doncos, Eduard Lacueva, Helena Jara
Interpretació musical:
Oriol Padrós, Abel Garriga/ Adrià Aguilera, Unai Eizagirre, Ricard Buenaventura, Guillem Barceló
Ajudantia de direcció:
Àgata Casanovas, Jordi Taixés
Escenografia:
Estanis Aboal
Vestuari:
Estanis Aboal
Caracterització:
Vanesa Oller
Vídeo:
Adrià Klose, Maiol Díez
Sinopsi:

Per sobre de totes les coses és l'adaptació catalana del musical nord-americà Bare. És una òpera pop contemporani i vibrant, que explica una història carregada d’emocions: un grup d’adolescents que estudia en un internat catòlic a principis dels 90, lluita per superar problemes d’identitat, sexualitat, llibertat, educació i religió.

Provocador, intens, apassionat i explosiu, el muntatge explora com una generació navega sobre la corda fluixa, entre l’adolescència i l’edat adulta. Busquen el seu lloc al món examinant les conseqüències de despullar l’ànima o d’ocultar-la per encaixar seguint els patrons que la societat ja ha decidit per ells.

El musical ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2000 a Los Angeles. Considerada una peça de culte, ha tingut més de 100 produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de l'Off Broadway de Nova York, el Wes End de Londres, Sidney, Liverpool, Canadà,… i ara, Barcelona.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria de musical

Crítica: Bare Per sobre de totes les coses

21/07/2014

Entusiasme d'actors joves per a una obra d'emocions fortes adolescents

per Jordi Bordes

La producció de Per sobre de totes les coses és la història d'un èxit. Només per haver-la aconseguit pujar a escena ja és d'una proesa notable. Perquè demostra l'empeny d'un grup  de nois, amants de musicals i entossudits en pujar a escena una peça que els va colpejar ben endins. I és que la muntanya russa que viuen els personatges no pot deixar indiferent ningú. I més quan la proposta de Daniel Anglès, que s'ha reconegut en la determinació de Madam Teatre com quan ell va construir la companyia El Musical Més Petit ara fa una dècada, passa a tocar de l'espectador. En l'espai hiperaprofitat del Teatre Gaudí Barcelona. L'emoció traspassa a flor de pell. Per treure's el barret el disseny d'il·luminació, tenint en compte la limitació i la poca alçada (encara) de la sala.També l'espai en forma de creu posada girada. I també intepretacions com la de l'adolorida mare (Ester Bartomeu) o la de la monja/ Verge Maria (Lucy Lummis) que toca tots els registres còmics possibles i es desmarca un Déu ho fa tot bé que reconcilia el públic amb l'internat. Les abraçades i els plors dels personatges commouen a platea. Comprovat. 

Referents com Carros de fuego o El club dels poetes morts són fàcilment identificables. Però la peça, tot i insistir en com dos nois adolescents reconeixen (o no) el seu amor en un internat catòlic, és per a un públic molt més ampli que l'homosexual. Evidentment. Perquè les emocions les poden compartir les mares que volen el millor pels seus fills que s'estimen; pels fills que no se senten estimats pels pares; pels companys que repudien l'amor entre dos del mateix sexe però que sabran ajudar els seus amics; per la noia que s'enamora del noi equivocat; pel noi que s'enamora de la noia equivocada; per la noia que demana atenció i que sempre se sent l'última, la lletja, la que només destaca per les seves excentricitats. Queda algú que no se senti interpel·lat? Tot i que es difícil controlar el volum que espateguen els 20 actors amb els cinc músics en directe en un volum tant reduït i que algunes veus necessitin un punt més de maduresa, se surt amb el cor enfortit i respirant amb més profunditat. Bon teatre, doncs.