Bare Per sobre de totes les coses

Musical

informació obra


Companyia:
Madam Teatre
Autoria:
John Hartmere, Damon Intrabartolo
Composició musical:
Christopher Deschene, Brian Benison
Coreografia:
Oscar Reyes
Direcció:
Daniel Anglès
Direcció Musical:
Oriol Padrós, Miquel Tejada
Traducció:
Marc Gómez
Il·luminació:
Daniel Anglès
So:
Joan Gil, David Codina
Intèrprets:
Jan Forrellat, Marc Flynn, Anna Herebia, Iskra Bocanegra, Marc Gómez, Miguel Ángel Sánchez , Marc Andurell , Clara Gispert , Anna Lagares, Joan Mas, Gerard Mínguez, Laura Morales , Desirée Moreno , Gara Roda, Joan L. Santos, Ester Bartomeu, Lucy Lummis, Eduard Doncos, Eduard Lacueva, Helena Jara
Interpretació musical:
Oriol Padrós, Abel Garriga/ Adrià Aguilera, Unai Eizagirre, Ricard Buenaventura, Guillem Barceló
Ajudantia de direcció:
Àgata Casanovas, Jordi Taixés
Escenografia:
Estanis Aboal
Vestuari:
Estanis Aboal
Caracterització:
Vanesa Oller
Vídeo:
Adrià Klose, Maiol Díez
Sinopsi:

Per sobre de totes les coses és l'adaptació catalana del musical nord-americà Bare. És una òpera pop contemporani i vibrant, que explica una història carregada d’emocions: un grup d’adolescents que estudia en un internat catòlic a principis dels 90, lluita per superar problemes d’identitat, sexualitat, llibertat, educació i religió.

Provocador, intens, apassionat i explosiu, el muntatge explora com una generació navega sobre la corda fluixa, entre l’adolescència i l’edat adulta. Busquen el seu lloc al món examinant les conseqüències de despullar l’ànima o d’ocultar-la per encaixar seguint els patrons que la societat ja ha decidit per ells.

El musical ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2000 a Los Angeles. Considerada una peça de culte, ha tingut més de 100 produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de l'Off Broadway de Nova York, el Wes End de Londres, Sidney, Liverpool, Canadà,… i ara, Barcelona.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria de musical

Crítica: Bare Per sobre de totes les coses

01/09/2014

Daniel Anglès aconsegueix dominar un musical de partitura potent recomanable, molt especialment, per al públic juvenil

per Carme Tierz

Daniel Anglès i Madam Teatre superen amb solvència els possibles entrebancs que podrien haver perjudicat Per sobre de totes les coses: d’una banda, les reduïdes dimensions de l’espai escènic (Teatre Gaudí Barcelona), en el qual han aconseguit fer encabir una vintena d’intèrprets i cinc músics, i d’una altra, el dibuix estereotipat d’alguns personatges i situacions –la monja severa però divertida, el capità guapo i carismàtic de l’equip de l’institut que amaga la seva homosexualitat per no perdre l’acceptació dels companys (ni la seva pròpia), l’adolescent que cau en la teranyina de les drogues... –. Perquè, més enllà d’una partitura engrescadora que no dóna respir als intèrprets –com tampoc a l’espectador–, el Bare de Jon Hartmere i Damon Intrabartolo sembla, en alguns moments, un catàleg de comportaments adolescents –i adults, representats per la monja, per un capellà inflexible i per una mare no menys estricta que no vol escoltar els precs del seu fill–, un inventari de patrons en què hi trobem, també, la noia grassa que s’exclou del grup dels guais, la Julieta que sedueix el seu Romeu en una trobada etílica –un crim que no quedarà sense càstig–, el company gelós i delator que provocarà el terrabastall final...

Res de tot això, però, llasta (insistim) el muntatge orquestrat per Anglès, un dels grans noms del musical a casa nostra, que lluny d’arronsar-se davant del repte de dirigir aquesta simfonia de veus i emocions, ha sabut treure el màxim potencial dels seus intèrprets: gent jove, en molts casos, gairebé debutant, que aporta la seva energia, empenta i frescor als seus personatges. Sobresurt, lògicament, la parella protagonista, dos nois (Jan Forrellat i Marc Flynn) que viuen el seu amor amb diferents intensitats; també la rebel Nàdia (Iskra Bocanegra), que es beneficia d’un dels papers més rics de l’obra... I, per descomptat, Ester Bartomeu i Lucy Lummis, dues veteranes que s’apoderen de l’espectacle cada cop que hi intervenen.