Bare Per sobre de totes les coses

Musical

informació obra


Companyia:
Madam Teatre
Autoria:
John Hartmere, Damon Intrabartolo
Composició musical:
Christopher Deschene, Brian Benison
Coreografia:
Oscar Reyes
Direcció:
Daniel Anglès
Direcció Musical:
Oriol Padrós, Miquel Tejada
Traducció:
Marc Gómez
Il·luminació:
Daniel Anglès
So:
Joan Gil, David Codina
Intèrprets:
Jan Forrellat, Marc Flynn, Anna Herebia, Iskra Bocanegra, Marc Gómez, Miguel Ángel Sánchez , Marc Andurell , Clara Gispert , Anna Lagares, Joan Mas, Gerard Mínguez, Laura Morales , Desirée Moreno , Gara Roda, Joan L. Santos, Ester Bartomeu, Lucy Lummis, Eduard Doncos, Eduard Lacueva, Helena Jara
Interpretació musical:
Oriol Padrós, Abel Garriga/ Adrià Aguilera, Unai Eizagirre, Ricard Buenaventura, Guillem Barceló
Ajudantia de direcció:
Àgata Casanovas, Jordi Taixés
Escenografia:
Estanis Aboal
Vestuari:
Estanis Aboal
Caracterització:
Vanesa Oller
Vídeo:
Adrià Klose, Maiol Díez
Sinopsi:

Per sobre de totes les coses és l'adaptació catalana del musical nord-americà Bare. És una òpera pop contemporani i vibrant, que explica una història carregada d’emocions: un grup d’adolescents que estudia en un internat catòlic a principis dels 90, lluita per superar problemes d’identitat, sexualitat, llibertat, educació i religió.

Provocador, intens, apassionat i explosiu, el muntatge explora com una generació navega sobre la corda fluixa, entre l’adolescència i l’edat adulta. Busquen el seu lloc al món examinant les conseqüències de despullar l’ànima o d’ocultar-la per encaixar seguint els patrons que la societat ja ha decidit per ells.

El musical ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2000 a Los Angeles. Considerada una peça de culte, ha tingut més de 100 produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de l'Off Broadway de Nova York, el Wes End de Londres, Sidney, Liverpool, Canadà,… i ara, Barcelona.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria de musical

Crítica: Bare Per sobre de totes les coses

09/08/2014

Com que el muntatge és planteja com una òpera-rock, la història s'explica absolutament a través de les lletres

per Andreu Sotorra

(...) 'Per sobre de totes les coses' transcorre en un internat d'elit de Massachussets regentat per una comunitat catòlica. L'adaptació catalana, dirigida per Daniel Anglès, l'ha situat a tocar de l'inici de la dècada dels noranta per evitar la presència dels telèfons mòbils i fer encara més reclosa la incomunicació des de l'internat amb l'exterior. Només dos telèfons vintage —un Gòndola i un Heraldo de disc dels vuitanta— serveixen perquè, en un moment donat de la trama, un dels dos adolescents protagonistes es comuniqui amb la seva mare. El tema de fons és la descoberta de l'homosexualitat. Però també la repressió ambiental, la incertesa de l'esdevenidor, la por a dir la veritat i la impossibilitat de resistir-se als impulsos dels sentiments.

Com que el muntatge es planteja originalment com una òpera-rock, la història s'explica absolutament a través de les lletres dels diferents temes musicals. No hi ha, doncs, gaires incisos parlats, els mínims, però sí una dramatúrgia que es presenta en un collage de registres teatrals: música, coreografia, duel amb espases, teatre dins el teatre amb 'Romeu i Julieta de fil conductor, somni, realisme, humor, drama...

Són dues hores i mitja, sense aturador, amb els intèrprets a flor de pell, amb escenes majoritàriament corals, però també amb moments de solos que posen a prova la preparació dels principals protagonistes i que fan que 'Per sobre de totes les coses' sigui un espectacle altament recomanable no només per a un públic adolescent, jove, sinó també per a un públic adult delerós de descobrir el teatre musical de nova generació.

Amb un acompanyament de la banda de molt bon nivell, els dos actes de l'espectacle, amb unes deu escenes cadascun, van teixint una història que, ni que sembli superada perquè se situa a finals del segle passat, és encara vigent a inicis del segle XXI: la diferència continua creant una frontera entre allò que forma part de la cultura tribal i allò que trenca els esquemes establerts. Societat, escola, família... Tres puntals que es poden fer servir tant per negar qualsevol canvi com per impulsar-lo. (...)