La Berta és una dona de 50 anys que se sent més viva que mai, i busca en el seu marit, el Marià, una atracció sexual que ja no és recíproca. El Marià ja no se sent atret per la Berta, i busca recuperar el desig en la joventut. Sembla que ja no queda res del foc que un dia els va unir, i cadascú pren el seu camí.
La Berta redescobreix el sexe de nou, la tendresa, sense ésser jutjada pel seu físic, ni rebutjada per la seva parella. El Marià vol seguir sent aquell home viril i actiu de sempre.
Una comèdia sobre l’evolució de les relacions afectives amb el pas dels anys. On es retroben i se separen al llarg de tota la vida. Però l’afecte i l’amor perdura per acompanyar-se en els últims dies.
Una comèdia del quotidià que condensa el darrer i relliscós tram de la relació d’una parella: La Berta i el Marià són un matrimoni tradicional amb una relació que esdevé extraordinària -que no vol dir fantàstica. La mirada divertida i irònica d’Ever Blancher s’escampa per un plantejament de situacions versemblants amb un punt d’absurd i molta tendresa. Una direcció de Maria Clausó molt clara que mou els dos únics personatges en un espai potser massa gran pel combat que es lliure en un quadrilàter d’intimitat absoluta. Però allò que deixa bocabadats els espectadors que s’acosten al Teatre Gaudí, és l’enorme treball actoral dels dos intèrprets en anar-se carregant d’anys a cada escena. Un treball subtil que té en compte els canvis de situació de la parella. Ambdós transiten el delicat espai temporal de la breu comèdia amb seguretat i fermesa. No obstant, Lali Barenys -un torrent de vitalitat a «Tots els dies arriben»-, excel·leix en la progressió cap a una vellesa plena de replecs i matisos. Queden poques funcions a la Sala Gran del Gaudí, però tan de bo aquest entranyable parell tinguin una llarga vida per tots els teatres del territori.
