La Berta és una dona de 50 anys que se sent més viva que mai, i busca en el seu marit, el Marià, una atracció sexual que ja no és recíproca. El Marià ja no se sent atret per la Berta, i busca recuperar el desig en la joventut. Sembla que ja no queda res del foc que un dia els va unir, i cadascú pren el seu camí.
La Berta redescobreix el sexe de nou, la tendresa, sense ésser jutjada pel seu físic, ni rebutjada per la seva parella. El Marià vol seguir sent aquell home viril i actiu de sempre.
Una comèdia sobre l’evolució de les relacions afectives amb el pas dels anys. On es retroben i se separen al llarg de tota la vida. Però l’afecte i l’amor perdura per acompanyar-se en els últims dies.
La historia quotidiana d´un matrimoni quan ja han sobrepassat els 50 anys. Avinences i desavinences, inèrcies i la qüestió del sexe, un punt sempre conflictiu. Mentre ella encara busca aquesta pulsació vital de recuperar el desig de la joventut, ell ja va de capa caiguda, somiant en pits turgents, i abandonant-se a la inèrcia de la comoditat. Les continues discussions i una infidelitat puntual amb una noia jove, real o sols desitjada, els porten a la separació.
Ella redescobreix el sexe de nou, la tendresa, en una persona del seu mateix sexe. Ell pateix el desconcert típicament masculí que comporta una realitat cada vegada més habitual i la manca de voluntat per mirar-se al mirall i assumir la crua realitat.
Seguim el seu recorregut fins la senectut, l’últim tram sobrepassats els 80 i llargs. Quan l´amor ha estat sincer, sobresurt pel damunt de totes les situacions i la tendresa els uneix en el darrer tram del camí. L´última imatge molt ben portada quan enfilen junts la sortida té un evocador toc típicament chaplinesc.
Una comèdia sobre l´evolució de les relacions afectives amb el pas dels anys, que esdevé un retrat realista del pas de la vida i més en els nostres dies en que els fills sovint marxen a viure fora (a altres llocs o altres països), i els nets-netes en son cada vegada més llunyans.
Una obra emotiva
Una subtil comèdia d´Ever Blanchet que ens toca a tots-es d´una manera o altre. Una obra que va escriure fa uns vint anys i que va deixar en una calaix, davant del dubte si era el moment, llavors, de tocar el tema de les relacions lèsbiques, entre persones heterosexuals.
Uns magnífics intèrprets, molt ben dirigits
Sensible i ben dirigida per Maria Clausó va estrenar-se el mes d´abril al Teatre Gaudí. En Roger Pera i la Lali Barenys, broden els seus respectius personatges i envelleixen a la vista del públic d´una forma sorprenent en un magnífic treball interpretatiu.
Ells i elles, elles i ells.
Sobradament conegut en Roger Pera (fill d´en Joan Pera, a qui sempre fa menció en els muntatges que participa, ja està assajant, La Festa, de Gal Soler, al mateix Teatre Gaudí, que s´estrenarà el mes de juny, també sota la direcció de María Clausó. Recentment l´hem vist a Orgasmes (segueix en gira) i Quina feinada (Teatre del Raval). Per saber-ne més, instagram.com/rogerpera
Lali Barenys, que va guanyar el premi de la crítica Serra d´Or el 2002, per Tens por?, segueix en gira dels seus recitals poètics Maleïdes les guerres (i aquells que les va fer), Dona, lluita, Va d´Ovidi. Recentment l´hem vist a Tots els dies arriben (2022-23, Teatre Gaudí, que es reposarà a la tardor) i La filla de l´alcalde (La Gleva, 2023). A la tardor, estrenarà Els tangos de Sagarra, al Teatre La Gleva. Per saber-ne més, instagram/lalibarenys
Ever Blanchet i Maria Clausó, son els creadors, ànima i motor, dels teatre Versus (1995) i Gaudí (febrer del 2008). Ever Blanchet nascut a l´Uruguai i establert a Catalunya des del 1978 (primer a Granollers i desprès a Barcelona), es dramaturg i director, amb una amplíssima trajectòria. Maria Clausó, es actriu i directora (últims treballs, Te casaràs en Barcelona-direcció; Mercé Rodoreda, el triangle de París-actriu). Per saber-ne més https://teatregaudibarcelona.com
Text : ferranbaile@gmail.com