Bèsties

Circ

informació obra


Direcció:
Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias
Autoria:
Blaï Mateu Trias
Intèrprets:
Lali Ayguadé, Noémie Bouissou, Camille Decourtye, Taïs Mateu Decourtye, Blaï Mateu Trias, Julian Sicard, Piero Steiner, Marti Soler Gimbernat, els cavalls Bonito i Shengo, els corbs i periquitos Gus Zou, Blanche i Albert, el ferotge Midinette
So:
Fanny Thollot
Il·luminació:
Adèle Grépinet
Vestuari:
Céline Sathal
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  



Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Hi va haver un temps en què els homes i els animals compartien un món salvatge i els cavalls formaven amb els genets una unió indivisible. La nova proposta de Baro d’Evel és un viatge cap a aquest estat de comunió. Blaï Mateu Trias i Camille Decourtye són els responsables d’aquesta companyia que ha renovat el llenguatge del circ i dignifica el treball conjunt de l’home i l’animal. Poesia de la pista en estat pur sense oblidar l’humor, la nova creació és en la línia d’excel·lència d’altres espectacles seus que han passat per Temporada Alta: Mazùt (2012), Ï (2011) i Le sort du dedans (2009).


Lali Ayguadé, finalista com a ballarina d'aquest espectacle als Premis de la Crítica 2015

Crítica: Bèsties

31/12/2015

Circ d'autor

per Víctor Giralt

Aquest és un espectacle que venia precedit de molt bons comentaris i no ha decebut en la seva estada a la plaça Margarida Xirgu. No és un espectacle de circ nadalenc, però. Ni tan sols està clar que sigui un espectacle només de circ, ni un espectacle familiar, per bé que infants amb una certa experiència escènica també en gaudiran.

Baró d’Evel, companyia dirigida per la parella Camille Decourtye- Blai Mateu entrega un espectacle de creació molt personal, que fusiona orgànicament teatralitat, acrobàcies i coreografies de dansa, a més d’involucrar les evolucions de dos cavalls i d’alguns ocells domesticats (un corb i un petit estol de cotorres arlequines). El públic entra a la carpa i es troba en una mena de laberint amb dibuixos que recorden els de les coves rupestres i on es projecten ombres inquietants. Un cop assegut, apareixen a la pista una sèrie de personatges anant d’aquí i d’ allà una mica perduts.  S’aprecien algunes conductes esbojarrades en els humans (fantàstics els moviments d’èquid de Blai Mateu, per exemple) , i de lúcida serenor en els animals (el sorprenent intercanvi de  ganyotes d’un dels cavalls amb Camille Docurtye, sense anar més lluny). Un univers que és punt de trobada entre allò humà i allò animal, sense jerarquies, s’insinua a l’espectador. Algunes escenes són d’una bellesa hipnòtica, d’altres d’una rítmica aclaparadora (superba ballant Laia Ayguadé, com sempre). En aquest sentit sorprenen els canvis de ritme, que en un altre espectacle serien mal símptoma...aquí, simplement, se’ns presenten com fases d’un somni al·lucinant.  No hi ha dubte que l’esforç i el risc de Baró d’Evel per escriure un llenguatge circense propi s’ha d’aplaudir sense embuts. 


Trivial