Beyond

informació obra



Companyia:
Circa
Producció:
Circa
Autor:
Yaron Lifschitz amb l’equip de Circa
Direcció:
Yaron Lifschitz
Intèrprets:
Rowan Heydon-White, Bridie Hooper, Rudi Mineur, Kathryn O’Keeffe, Paul O’Keeffe, Skip Walker-Milne, Billie Wilson-Coffey
Il·luminació:
Jason Organ
Escenografia:
Yaron Lifschitz, Jason Organ
Vestuari:
Libby McDonnell
Sinopsi:

La companyia australiana que va entusiasmar el públic del Grec 2013 torna a Barcelona per presentar un altre dels seus espectacles, un muntatge que combina les emocions més intenses amb el circ més depurat.

Tant se val que els vegin a Àsia o a Europa, al nord o al sud... No hi ha audiències que es resisteixin a l’encís d’un espectacle de Circa, una companyia australiana que ja ha mostrat el seu secret a Barcelona: les tècniques més treballades del món del circ, posades al servei de les emocions i els sentiments. El resultat són espectacles que commouen i sorprenen, com va passar l’any 2013 amb Circa i com segur que es repetirà enguany amb Beyond. I és que els set artistes que actuen en aquest muntatge estan disposats a mostrar-nos el seu jo interior i connectar amb el públic per tal de dur-lo... més enllà. Perquè convida els espectadors a explorar límits: els que separen els humans dels animals, la gent de seny dels bojos i la lògica dels somnis. Amb calidesa, emoció i algun toc de surrealisme, els artistes de Circa ens mostraran les seves habilitats extraordinàries, però també les ombres de la naturalesa humana i, el que és més important, un univers de sentiments i tendresa.

Crítica: Beyond

27/07/2014

Circa travessa, efectivament, la línia entre el seny i la bogeria.

per Toni Polo

“Creuar la línia que separa el món animal de l’humà, la bogeria del seny, el somni de la lògica”. Amb aquesta intenció ens presenta la companyia australiana Circa el seu Beyond. Podria ser retòric, la veritat. Una excusa com qualsevol altra per donar coherència a una successió de salts, d’acrobàcies, de cops, d’equilibris impossibles... Sense aquesta justificació, l’obra ja seria brutal, però al llarg de l’hora i escaig de funció, aquesta línia que travessen es converteix en una mena de dramatúrgia subliminal que, efectivament, dóna un plus important a l’espectacle.

(...)