Beyond

Circ

informació obra


Companyia:
Circa
Producció:
Circa
Autoria:
Yaron Lifschitz amb l’equip de Circa
Direcció:
Yaron Lifschitz
Intèrprets:
Rowan Heydon-White, Bridie Hooper, Rudi Mineur, Kathryn O’Keeffe, Paul O’Keeffe, Skip Walker-Milne, Billie Wilson-Coffey
Il·luminació:
Jason Organ
Escenografia:
Yaron Lifschitz, Jason Organ
Vestuari:
Libby McDonnell
Sinopsi:

La companyia australiana que va entusiasmar el públic del Grec 2013 torna a Barcelona per presentar un altre dels seus espectacles, un muntatge que combina les emocions més intenses amb el circ més depurat.

Tant se val que els vegin a Àsia o a Europa, al nord o al sud... No hi ha audiències que es resisteixin a l’encís d’un espectacle de Circa, una companyia australiana que ja ha mostrat el seu secret a Barcelona: les tècniques més treballades del món del circ, posades al servei de les emocions i els sentiments. El resultat són espectacles que commouen i sorprenen, com va passar l’any 2013 amb Circa i com segur que es repetirà enguany amb Beyond. I és que els set artistes que actuen en aquest muntatge estan disposats a mostrar-nos el seu jo interior i connectar amb el públic per tal de dur-lo... més enllà. Perquè convida els espectadors a explorar límits: els que separen els humans dels animals, la gent de seny dels bojos i la lògica dels somnis. Amb calidesa, emoció i algun toc de surrealisme, els artistes de Circa ens mostraran les seves habilitats extraordinàries, però també les ombres de la naturalesa humana i, el que és més important, un univers de sentiments i tendresa.

Crítica: Beyond

25/07/2014

Força, sensibilitat, màgia: un espectacle de circ amb un ambient de cabaret i surrealisme

per Jordi Bordes

Circa va impactar per la seva potència en la inauguració del Grec de l'any passat presentant Opus. Si alguna cosa se'ls va trobar a faltar, llavors, va ser grams d'emoció. Tot era executat amb perfecció. A Beyond hi ha, en canvi, una sensibilitat notable (i la mateixa agilitat i perfecció en la interpretació dels números acrobàtics del 2013). Amb música que evoca a la cançó minimalista, al so de l'arc de violí passant per una serra. És com una llarg anunci d'estiu de colònia sublim. 

Amb aquelles maillots de marineres que marquen les espatlles i deixen veure les cames fortes de les artistes, traslladen l'espai a un cabaret atemporal del Mediterrani. Els nois també deambulen per l'escena com uns treballadors del moll. El gran mèrit de Circa són els treballs de mà a mà, tot i que també llueixen en trapezi i barra fixa, per exmeple. L'equip és insòlit pèrquè hi ha, per exemple, una portadora (la que aguanta sota tot el pes) pujant-se sobre seu altres noies o xicots. Els caps d'animals (gats, conills, lleons?) posen el toc màgic surrealista, és un fil dramatúrgic que ajuda a enllaçar els números acrobàtics i que acaba sugerint-ne de nous. Una coreografia molt més acrobàtica que dansada, però. Potser hi ha un excès en aquests intervals, com si es volgués allargar la durada de l'espectacle. I no li cal. Perquè tot el que es veu i com s'interpreta és magnètic. Quan això passa, el de menys és valorar si s'han desplaçat suficientment les manetes del rellotge. El públic els aclama dempeus.