Blasted

informació obra



Traducció:
Albert Arribas
Intèrprets:
Pere Arquillué, Marta Ossó, Blai Juanet
Escenografia:
Sílvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Vestuari:
Bàrbara Glaenzel
So:
Igor Pinto
Assesor de moviment:
Riikka Laakso
Caracterització:
Eva Fernández
Ajudant de direcció:
Marta Tirado
Dramatúrgia:
Llàtzer Garcia
Direcció:
Llàtzer Garcia
Sinopsi:

Una habitació d’hotel. Una dona jove es retroba amb el seu amant. La jove suportarà els abusos d’aquest home, misògin i racista, que li duplica l’edat, fins que el pes de la violència rebenta la intimitat de la cambra. Un personatge i una situació odiosa. Blasted, de Sarah Kane, és una de les fites teatrals del segle xx, que va marcar la societat britànica dels anys 90 per la seva duresa, per la implacable i fosca mirada sobre l’ésser humà. Encara ara és capaç de forçar els límits del públic i incomodar-lo. I més si està interpretada per una autèntica bèstia de l’escena: Pere Arquillué, i dirigida per una jove directora, Alícia Gorina, amb una carrera ascendent.

Crítica: Blasted

12/01/2018

Impacta, arrisca, però també desconcerta

per Pep Vila

En efecte, impactant però també i en diversos moments de difícil comprensió i oberta a interpretacions. .
Per`anem a pams: a Sarah kane, desapareguda prematurament per què es va suïcidar, se la considera una de les dramaturgues més importants del segle passat, i aquesta, la seva obra cabdal.  Quan es va estrenar "Blasted" a la Gran Bretanya, va ser denostrada, però posteriorment, misteris de la ciència, les crítiques es van tornar en elogis. Massa tard per la Kane
L'obra té dues parts: en la primera, en una habitació d'hotel, un mascle alfa, és a dir un covard -Arquillué- maltracta fins a la sacietat la seva joveníssima amant (Marta Ossó) i Sarah Kane no regateja agressions verbals, fel·lacions no desitjades o una violació, fins que ella no podrà més i reventa

Però quan realment l'obra reventa és amb l'aparició d'un soldat (Blai Juanet), que canvia radicalment el context de l'obra, encara és més impactant visualment parlant, però aquí hi ha el risc que l'espectador es quedi a mitges, sense acabar de lligar.ho tot.
Tot plegat, però, parlem d'un duríssim retrat de la misèria humana i una llarga agonia cap a la mort, amb un Arquillué colpidor. Aplaudim el risc de l'obra, admirem alguns dels seus moments però també recomanem que l'espectador s'informi, abans de veure.la, sobre Sarah Kane. Això ajudarà, més que mai.