La Petita malumaluga és molt ambiciosa. Entén les arts escèniques com un compendi que ajunta audiovisual, interpretació musical, coreogràfica i actoral i la pròpia interacció amb el públic. Tot i que la proposta està adreçada per a un públic de 0 a 3 anys, la peça acolliria també amb molt bona resposta fins a 8 anys, probablement. I, diuen, fins a uns 100 espectadors per sessió. Bob Marley for babies conté algunes versions dels clàsics d’aquest músic, tamissada a través d’un ukelele i un violoncel i el cant a cappella. Han superat el ritme insistent del reggae i l’han suavitzant amb un agradable degradat com si circules per salts d’aigua a diferents rampes i alçades.
La peça s’acompanya d’un treball audiovisual que tenyeix les parets del fons pels quatre costats i també fins i tot de la teulada on habiten les noies que participen en aquest espectacle. Un vestuari de diferents formes i textures en què hi domina el blanc i el cru i unes imatges en continu moviment però que saben dialogar amb el pes en viu de les intèrprets. Elles, sí, juguen puntualment amb els llums de colors per captar l’atenció, per convidar a la intervenció. A falta de cedir materials com a estímuls, proposen jocs corals senzills o, fins i tot, algunes pautes de moviment. És la fórmula (intel·ligent i eficaç) per evitar el contacte en anys de pandèmia i mascaretes. La peça, que aspira a fer gira internacional i compatibilitzar-la amb la que acordi a Catalunya preveuen que la canalla més petita podria entrar a l’espai de les intèrprets si les condicions de no infecció ho permeten.
Marley for babies s’estrena oficialment al Grec de Barcelona i se suma a altres aventures que els advertien de massa arriscades com Bítels per a nadons, 30 elefants sota un paraigua, My baby is a queen o La lluna en un pot i que, a excepció de la darrera (que ja es defineix amb el subtíol com a “espectacle incomprès”), són estimulants visions per a la canalla i per als adults. Amb Bob Marley for babies han insistit en la tecnologia, però han evitat emborratxar-s’hi i manté un delicat diàleg amb la interacció i la interpretació. En el passi per a programadors previ al Grec, els fills de diverses edats reaccionava de diferent manera (més o menys explícitament) però es constata que hi participava sense quedar col·lapsat per les projeccions i amb la complicitat d’unes actrius que conviden a jugar, a participar, a sumar-se a la festa el bon rotllo sense perdre-hi la delicadesa de la intimitat, garantint que domini el to de la intimitat al volum festiu i expansiu que evoca la gorra de’n Bob Marley. Cap dels tòpics del reggae esquitxen les parets; en tot cas, sí que marca la voluntat de lluita pels drets i de concòrdia amb gent de totes les edats i procedències. Se surt amb una alegria continguda reconfortant.
