La lluna en un pot (un espectacle incomprès)

Teatre | Dansa

informació obra


Sinopsi:

La música en directe, la dansa, el teatre i la tecnologia es donen la mà en aquesta proposta intensa i delicada. Un trànsit pels racons emocionals més profunds d’una lluna en constant recerca de la seva essència. La felicitat com a eina innegociable per a retrobar-se. Un cant a l’optimisme dirigit a tots els públics —també als nadons i la primera infància—, amb l’aposta per la recerca de noves formes d’interacció amb els espectadors que tan defineix el llenguatge de la companyia. Partint de la deliciosa excusa d’un espectacle que fa anys alguns professionals declararen no idoni per a nens, aquesta producció pretén també convidar el públic a una reflexió crítica de les programacions teatrals dirigides a la infància.

Crítica: La lluna en un pot (un espectacle incomprès)

09/09/2019

Experimentar o escoltar i mirar

per Jordi Bordes

La Petita Malumaluga va trencar molts prejudicis amb els seus primers espectacles : Bítels per a nadons o My baby is a queen. Ara han repescat una producció incompresa de fa uns anys i l'han revisitada. Un exercici necessari però que, per moments, sembla tenir un to reprovatori, un punt venjatiu (ara que s'ha comprovat que la seva proposta és àmpliament celebrada arreu del món). En aquesta peça, amb una tecnologia precisa que meravella els pares i descol·loca les criatures (de 0 a 3 anys) han reduït molt la interacció amb els nadons. Fins a pràcticament al final no poden accedir a l'escenari.

L'obra sembla que estigui més pensada pels germans grans que no pas pels que es bategen teatralment. Perquè la història té una narrativa i l interacció és més passiva que no pas activa. Les pulseres que s'encenen recorden aquelles ovelles de Kindur, vida aventurera de les ovelles a Islàndia (Mercat de les Flors, 2012). La peça funciona, quan deixen de banda la tecnologia i el discurs i se centren en els estímuls més pròxims, els humans, amb la canalla. Llavors, sí que disfruten. Els altres dos espectales anteriors, havien traçat una lleu dramatúrgia a partir dels repertoris dels Beatles i de queen. Ara, han partir d'una partitura original molt suggerent i l'han volgut compensar amb una història que els més menuts no podran comprendre. La complicitat amb els pares era directa (tampoc sense necessitat d'un conte) a partir de la música popular compartida. tot i això és un treball bonic, molt complex (d'elements que es mouen automàticament) i que compta amb tres intèrprets: una arpa, una percussió i una ballarina. Arfa, per últim, costa d'entendre perquè hi introdueixen pistes gravades si els músics estann accessibles als ulls dels infants...