My baby is a queen

informació obra



Autoria:
Albert Vilà
Direcció:
Albert Vilà, Pau Carrió
Dramatúrgia:
Albert Vilà
Intèrprets:
Miquel Fiol, Diego Sinniger, Maria Hernando, Eva Vilamitjana, Raquel Gualtero , Guido Lucas
Composició musical:
Jordi Bello
Direcció Musical:
Albert Vilà
Músics:
Asier Suberbiola, Nil Villà
Escenografia:
Paula Bosch
Coreografia:
Eva Vilamitjana
So:
Jordi Bello, Albert Vilà
Vídeo:
Albert Vilà
Producció:
Cristina Roca
Adaptació:
Pau Carrió
Sinopsi:

Figures que ballen. Accions reflectides en el mirall. Músics eteris i invisibles que observen i acompanyen. Miralls en moviment copsen la mirada de qui observa. Què mira, com mira, perquè mira. Les famílies, els intèrprets, els nadons. Com miren? On miren? Perquè miren? Els orígens, la discapacitat, el gènere, els pensaments. Un recorregut per la diferència i per qui i com la mira.

Dels creadors de Bitels per a nadons (Concert tribut a The Beatles), 30 elefants sota un paraiguaNúvols amb nadons i La lluna en un pot. Una aposta d’alt voltatge on el públic és protagonista. Radicalment interactiva, amb un intens contingut i amb quatre ballarins i tres músics a escena.

La Petita Malumaluga és una companyia integrada per ballarins i músics especialitzada en propostes d’arts escèniques per a nadons, la primera infància i les seves famílies. Aposten per projectes creatius respectuosos, llenguatges provocativament no infantilitzats i propostes artísticament contemporànies.


Crítica: My baby is a queen

17/07/2017

Pluja d'estímuls

per Jordi Bordes

La petita Malumaluga recarrega més el seu rectangle d'interacció. Si a Bítels per a nadons, els nens de 0 a 3 anys es podien desplaçar i compartir escenari amb els músics, ara s'hi sumen quatre ballarins.  També s'han multiplicat els elements per fer uns jocs de llums que conviden a viatjar de dins a fora. I amb sorpreses constants. Potser tant material no casa tant bé. Perquè és molt complicat  mantenir un focus nític amb tants estímuls alohra. Costa fer quadrar les mirades dels músics amb els ballarins. Però la canalla s'enganxa escoltant els sons dels instruments i també amb els desplaçaments dels ballarins. També es repeteix la idea que els pares i els germans grans, que no poden entrar al rectangle puguin intervenir des de la distància amb jocs de percussió. No queda massa clar quin objectiu hi ha amb els fanalets (que s'apaguen i encenen, aparentment per decisió de la taula de llum). Si a 30 elefants sota un paraigua els elements responien a una dramatúrgia clara, ara és només un element més de joc. 

Potser el petit però d'aquesta peça és la seva voluntat de transmetre una dramaturgia. Entre els ballarins sí que es percep la diferència i es valora com un element més, com un joc, sense estigmatitzacions. També s'insinua que quan un dels ballarins es posa una corona , el seu entorn es transforma. Però això són idees que poden significar una pila de coses més que relativitzar la separació de sexes, com sembla que pretén la proposta. Han volgut desenvolupar la partitura a partir dels Queen, (el We will rock you sí que és inconfusible) però els hits dels de Freddie Mercury no arriben a l'universalitat dels Beatles.

La petita malumaluga ha volgut fer un espectacle total, completant el quadre, duplicant el nombre d'intèrprets (que són multitud pels repartiments habituals dels espectacles familiars). Mantenen la seva màgia tendra, saben atendre la canalla que balla, canta, gateja, mira i, sobretot, respira un univers desconegut que li és molt captivador.