My baby is a queen

informació obra



Autoria:
Albert Vilà
Direcció:
Albert Vilà, Pau Carrió
Dramatúrgia:
Albert Vilà
Intèrprets:
Miquel Fiol, Diego Sinniger, Maria Hernando, Eva Vilamitjana, Raquel Gualtero , Guido Lucas
Composició musical:
Jordi Bello
Direcció Musical:
Albert Vilà
Músics:
Asier Suberbiola, Nil Villà
Escenografia:
Paula Bosch
Coreografia:
Eva Vilamitjana
So:
Jordi Bello, Albert Vilà
Vídeo:
Albert Vilà
Producció:
Cristina Roca
Adaptació:
Pau Carrió
Sinopsi:

Figures que ballen. Accions reflectides en el mirall. Músics eteris i invisibles que observen i acompanyen. Miralls en moviment copsen la mirada de qui observa. Què mira, com mira, perquè mira. Les famílies, els intèrprets, els nadons. Com miren? On miren? Perquè miren? Els orígens, la discapacitat, el gènere, els pensaments. Un recorregut per la diferència i per qui i com la mira.

Dels creadors de Bitels per a nadons (Concert tribut a The Beatles), 30 elefants sota un paraiguaNúvols amb nadons i La lluna en un pot. Una aposta d’alt voltatge on el públic és protagonista. Radicalment interactiva, amb un intens contingut i amb quatre ballarins i tres músics a escena.

La Petita Malumaluga és una companyia integrada per ballarins i músics especialitzada en propostes d’arts escèniques per a nadons, la primera infància i les seves famílies. Aposten per projectes creatius respectuosos, llenguatges provocativament no infantilitzats i propostes artísticament contemporànies.


Crítica: My baby is a queen

03/12/2017

El ball del fanalet

per Andreu Sotorra

Als espectadors i espectadores que ja han deixat arraconats fa anys els bolquers, esperant el retorn a la infància quan arribin a la vellesa, potser els costarà una mica, asseguts en tamborets de fusta al voltant de la pista que la companyia La Petita Malumaluga els ha preparat, centrar l'atenció en els diferents moviments que ballarins i músics fan acompanyats d'un joc de llums i de música original barrejada amb alguna cosa del grup Queen perquè la vista se'ls escapa cap als petitíssims espectadors que encara gategen i alguns no han deixat el xumet i que són convidats —com si fossin en un max mix de dj— a participar de la jugada, al seu aire, lliurement, aconseguint fugir per primera vegada dels braços protectors tot i que molts hi tornen tentinejant al cap d'una estona quan necessiten assegurar-se que, sense protecció, tampoc no es pot viure del tot bé.

Molts espectadors, pares encara joves amb criatures d'un any o un any i mig, potser no van passar per l'experiència de l'anterior espectacle de la companyia, «Bítels per a nadons». Ara, la proposta és semblant pel que fa a col·laboració, però diferent pel que fa a objectius. Un cop tothom s'ha tret les sabates, les esportives i qualsevol altre tipus de calçat —un ritual que s'ha convertit en clàssic—, els reis i reines de la casa amb peu de mitjó poden començar a passar a l'escenari amb uns fanalets —semblants a aquells amb els quals es reben els Reis Mags en algunes poblacions— que fan un quadrat il·luminat al voltant de la pista i que serveixen, quan el moviment coreogràfic i la música en directe ha començat, per iniciar el que en Festes Majors es coneixia com el «ball del fanalet». Aquí, però, els fanalets van de mà en mà i alguns dels petits espontanis aprofiten el desori per fer-se'n amb més d'un mentre altres els abandonen perquè se senten més atrets pels moviments dels ballarins o per la música dels instrumentistes. Per reblar la festa, hi haurà encara repartiment de picarols, corones de tortell i participació de percussió per als més grans.

La Petita Malamaluga fa un espectacle més sensorial que amb «Bítels per a nadons» que se centrava més en l'amansiment dels reis de la casa a través de la música. Aquí sembla que pretenen que els petits espectadors agafin confiança en l'escenari i els quedi en l'encara dèbil memòria algun rastre que després fructifiqui quan comencin a pensar què volen ser quan siguin grans.

Per als adults, algunes de les accions juguen amb la diferència de sexes... o no, amb saber qui és i qui no és el rei de la casa, amb la fantasia entre llençols i amb el poder de seducció dels grans sobre la innocència, l'esperit d'observació i les ganes de descoberta dels petits. Només veure els rostres de satisfacció dels pares i mares, i també d'alguns avis, i la plenitud amb què en surten els més petits, l'experiència vital de La Petita Malamulga continua valent la pena per la seva singularitat i capacitat de risc amb un col·lectiu tan sensible com els nadons. (...)