El 2 de novembre de 1975, va aparèixer un cadàver brutalment apallissat i atropellat a Òstia. Era el cineasta, poeta i novel·lista Pier Paolo Pasolini, un intel·lectual incòmode que tenia la capacitat de mirar on no s'ha de mirar. Aquest espectacle proposa que vegem justament allò que no es vol veure, que provoca incomoditat, allò no resolt: el darrer instant de la seva vida. La peça proposa recrear l'escena del crim perquè el públic pugui observar-la des de perspectives diferents, analitzar-la i sentir-la en el propi cos, a través d'una coreografia participativa, a fi de sentir, anomenar i entendre allò que encara no té nom ni sentència.