Carme Portaceli amb la complicitat de Michael de Cock (dramaturg i co-productor) i la col·laboració del KSV de Bruxelles, ha portat a escena un dels mites femenins mes controvertits de la literatura universal. Ho ha fet amb una visió radical, reduint-lo a dos actors i un marc escènic minimalista de blancs i negres i grisos. L´escenari de la Sala Gran se´ns mostra buit, blanc, asèptic, atemporal amb un mínim d´atrezzo (un petit piano a un lateral i a l´altre una corda de circ, que desapareixerà ben aviat, un grapat de terra fosca, unes copes de vi i al final un munt de flors que recordaran una vetlla mortuòria. El treball dels dos únics actors es extraordinari. Maaike Neuville composa una Emma Bovary, plena de força, amb ràbia continguda, rebel, somiadora, però a l´hora impotent davant dels continus fracassos sentimentals i econòmics. Es una interpretació amb un notable desplegament físic.
El mirinyac, única roba que la lliga a l´època en que va ser escrita l´obra, simbolitza l´entorn que l´impedeix volar. Koen De Sutter, vestit de forma actual, però desendreçat, sens mostra petit, impotent, davant la força física i la joventut de la seva dona. Amb tot l´estima incondicionalment i suporta tota la pressió de l´entorn, donant-li plena llibertat. Al muntatge tan Portaceli com De Cock, a l´hora que reivindiquen la rebel·lia sense sortida d´Emma, també destaquen aquest autèntic amor i admiració i el sofriment de Charles Bovary, que s’enfronta a la burla del seu entorn, una societat burgesa, provinciana i falsament moralista.
Carme Porticelli, crec que encertadament, potencia el moment en que el matrimoni Bovary acudeix a l´opera per primera vegada. L´obra es Lucia de Lammermoor , tràgica història romàntica basada en la novel.la de Sir Walter Scott i amb música de Gaetano Donizetti, estrenada el 1835. Durant la representació i al final, s´evidencia l´ abisme de sensibilitats entre els dos protagonistes. De forma totalment inesperada, no desvetllarem com, apareix una soprano, exquisida Ana Naqe, que canta l’ària més destacada de l´obra.
Destaquem pel que va ser una autèntica lliçó de domini escènic, el fet que el mirinyac de l´actriu tenia problemes de subjecció per la part del darrera. Incorporant-lo al text ella va demanar ajuda al seu company. Ningú es va adonar, semblava com si fos dins de l´obra, però l´actor no aconseguia solucionar la situació. Ella de forma dolça va dir en castellà, “Es difícil ser mujer, él no puede, però ella si”, assenyalant a la sastressa que estava pendent entre caixes. Hàbilment l´actor es va dirigir al piano i va salvar al buit amb una melodia. Dues vegades va haver de sortir la sastressa fins que va poder fixar la part de darrera del mirinyac. L´espectacle va continuar sense perdre ritme i els actors van tornar a estar en situació i dins dels personatges immediatament. Això va passar en la primera de les dues i úniques representacions que es van fer al TNC.
La representació va fer-se en flamenc-neerlandès, amb sot títols en català i dies abans havia superat la prova de representar-se en flamenc a Bruxelles.
En interessant correspondència, Terra baixa, crònica d´un assassinat, es representarà al Teatre KSV de Bruxelles, tal i com ha estat concebut en català amb sot títols amb francès i neerlandès.
La directora i el dramaturg
Carme Portacelli i Michael de Cock, ja havien col·laborat anteriorment amb el muntatge de Mrs. Dalloway de Virginia Woolf (2019).
Carme Portaceli (València, 1957), és llicenciada en història de l´art per la Universitat de Barcelona (1981). A l´any següent ja es va vincular al món de les arts escèniques. Ha dirigit més de 50 muntatges i ha rebut nombrosos premis. El 2021 va assumir la direcció del Teatre Nacional de Catalunya, recollint el testimoni de la brillant etapa de Xavier Albertí. www.carmeportaceli.com
Michael de Cock (Mortsel-Bèlgica, 1957), es actor, dramaturg i director. Actualment es el director artístic de Teatre KSV de Bruxelles. www.ksv.be
Cal destacar també el treball de Marie Szersnovicz, en la concepció de l´espai escènic i el vestuari, i la il.luminació d´Harry Cole. El disseny de so es de Charo Calvo i els punts coreogràfics de Lisi Estaras.
Els actors : Maaike Neuville i Koen de Sutter
Son molt coneguts a Bèlgica, on actuen repetidament al teatre i a la televisió. A més tan una com l´altre tenen una reconeguda trajectòria al cinema. A les diverses plataformes es poden veure algunes de les pel·lícules en que han intervingut recentment. A ella la podem veure protagonitzant el thriller Red light (2020), el drama All of us (2020), la pel·lícula de terror, Yummy (2019), la policíaca El jurado (2019), entre d´altres, i a ell en papers secundaris a La batalla olvidada (2021) i Kursk (2018).
L´autor i la novel.la
Publicada el 1856 a La Revue de Paris, amb facsímils i el 1857 en format llibre es un dels libres referencials del realisme literari. Gustave Flaubert (1821-1880), va dir “Madame Bovary d´est moi, c´est nous”. Es tracta de la història d´un adulteri, a una localitat Mitjana, fora de Paris. Fugin de l´opressió paterna, la jove Emma, decideix casar-se amb el doctor Charles Bovary, vidu de la seva primera dona i molt mes gran que ella. La ja, Madame Bovary, malgrat la devoció que li mostra el seu marit, no s´ha sentit mai enamorada d´ell, ni satisfeta tan física com espiritualment. Bovary es un home obsessionat amb el seu treball i força previsible i avorrit. Frustrada i angoixada, la jove s´aboca a la passió amb successius amants, que acaben abandonant-la i en el consum compulsiu. Desesperada pels fracassos amorosos i pels deutes decideix posar fi a la seva vida enverinant-se. La novel.la va aixecar un gran revol i se la va considerar immoral. Flaubert va ser jutjat, però finalment absolt. Va jugar al seu favor la llarga i cruel agonia de la protagonista que no va aconseguir el final ràpid que pretenia.
El 1851 cau a França la segona república i s´instaura el segon imperi presidit per Napoleó III, en el que la burgesia pren un paper rellevant. L´obra de Flaubert es un retrat crític d´aquesta burgesia.
Flaubert es contemporani d´altres grans escriptors francesos com Balzac, Zola i Baudelaire. Conformant una generació extraordinària de la literatura francesa y la literatura universal.
Altres Madames Bovary al teatre
A Barcelona tenim referència de dos muntatges anteriors i a dues sales enguany desaparegudes. La dramaturga, actualment professora a l´Institut del Teatre, Glòria Balañá, va adaptar i dirigir, M.Bovary, el 2002 a la Sala Artenbrut. L´obra està editada a la revista Escena. El 2017, va ser el director Angel Alonso, qui la va transformar en un monòleg i la va estrenar a la Sala Muntaner, interpretada per l´actriu tortosina Belén Fabra, que posteriorment va triomfar al cinema al ser la protagonista de Diario de una ninfómana (2018). Abans ja havia estat premiada als premis Max de teatre pel muntatge Plataforma, de Calixto Bieito (2007-08) i posteriorment l´hem pogut veure en nombroses sèries televisives.
Madame Bovary al cinema
Al cinema i la televisió s´han fet més de 30 versions a diversos països. La primera va ser a Estats Units el 1932. Dos anys més tard, Jean Renoir, en va fer una meritòria adaptació. Noves versions a Alemanya el 1937, protagonitzada per Pola Negri i a l´Argentina el 1947. El gran director Vincent Minnelli va rodar la més coneguda versió el 1949, amb Jennifer Jones, Van Heflin i Louis Jourdan en els papers protagonistes, i afegint a James Mason com a l´autor que feia a la vegada de narrador. El 1969 es va rodar una oblidable versió italo-alemanya que incidia en la part eròtica, amb Edwige Fenech de protagonista. A França, Claude Chabrol, va roda una notable versió amb Isabelle Huppert de protagonista (1991). Inspirada amb aquesta obra es la gran pel·lícula de David Lean, La hija de Ryan (1970), amb Sarah Miles i Robert Mitchum i també el director rus Aleksander Sokúrov (El arca rusa), en va fer un adaptació lliure, Save and protecte (1989) i recentment Sophie Barthy a Alemanya, va dirigir una nova versió de Madame Bovary, i a França, Anne Fontaine, la va actualitzar a Primavera en Normandia. Ambdues estrenades el 2014.
Text : ferranbaile@gmail.com
