Breu introducció al western

Teatre

informació obra


Autoria:
Joan Yago
Direcció:
Llàtzer Garcia
Sinopsi:

Un fill sense feina, un pare de baixa després de patir una agressió violenta i un avi en avançat estat de demència es veuen obligats a conviure junts, sols, mentre fora de casa sembla que el món es torna cada dia més i més violent. A les pel·lícules de l’oest l’home blanc doma la natura i hi imposa la llei i l’ordre. Però quant temps durarà aquest ordre? Què ha de passar per a que tot comenci a esquerdar-se?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Breu introducció al western

21/05/2024

Del llunyà Oest a l'imminent Aquí

per Jordi Bordes

El llunyà Oest ha servit durant dècades per bastir un misticisme que venerava l'hegemonia blanca a l'Amèrica salvatge. Joan Yago, tan predisposat a trobar paral·lelismes impossibles (Entrevistes breus amb dones excepcionals) i trobar punts de vista que regirin la mirada preponderant contemporània (Fairfly, De què parlem...) s'atreveix a trufar de cowboys una trama de perdedors. La seva incapacitat de triomfar, de sobreviure a la seva mediocritat, de considerar sempre insuficient qualsevol acció de revolta, i que rara vegada s'hi sentiran implicats, viu el mateix anorreament que les reserves índies. Cada pacte amb el rostre pàl·lid és paper mullat que rebenten les casaques blaves. En l'aproximació, aprofiten per expressar el reciclatge de Buffalo Bill i la seva gira europea (capítol que també Ramon Madaula va servir per fer-ne teatre).

A l'escena, Pepo Blasco i Oriol Guinart són dos germans que no saben enfrontar les seves buidors. El funcionari de la Seguretat Social (Pepo Blasco), gat vell de la burocràcia, es trobarà superat per una situació divertidament inversemblant. El germà aprensiu (Oriol Guinart) mostrarà les seves habilitats i sobretot les seves obsessions: és un excèntric que provoca la rialla per la seva perplexitat. Jan Serra és el fill que no troba la sortida d'un laberint en què la seva generació no sap orientar-se. I Eduard Benito és el pare (i l'avi) amant de les pistoles com a expolicia i que sorprendrà pel eu coneixement eciclopèdic en els westerns. Quatre perdedors que poden recordar als de Pau Miró en la trilogia dels diners (Els jugadors, Un refugi indie i Dones com jo) i que ja va tenir un precedent a l'Espai Lliure (Bales i ombres, 2005).

Llàtzer Garcia (La pols, Al final, les visions) reprèn una direcció complicada per la dinàmica de les escenes en què cavalca la trama contemporània amb el seu retrat a l'Oest. No és un muntatge rodó, però aconsegueix posar en escac tant el menfotisme com el progressisme. Fa un pas més al maniqueisme de bons i dolents i demostra que el pistoler Liberty Valance pot morir amb un duel desigual quan l'ha reptat un innocent i secundari vaquer.