Al final, les visions

informació obra



Direcció:
Llàtzer Garcia
Autoria:
Llàtzer Garcia
Intèrprets:
Joan Carreras, Laia Manzanares, Joan Marmaneu, Xavi Sáez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
Ganecha Gil Gràcia
Vestuari:
Joana Martí
So:
Guillem Rodríguez
Ajudant de direcció:
Roger Torns
Sinopsi:

La Sara i l’Adri, una parella jove, s’instal·la en una masia, no gaire lluny de Girona. De seguida coneixen el veí, l’Álex, que viu sol en una casa a poques passes de la seva i amb qui comencen a establir una relació que es consolida la nit que ell els convida a sopar. Acabada la reunió, i ja de matinada, la Sara no pot dormir i, en mirar per la finestra, veu el seu veí, ajupit a terra, mig nu, mirant-se de manera obsessiva la casa on viuen i, en concret, la finestra del dormitori que ocupen… Les nits següents, l’Álex continua fent la mateixa estranya aparició.

Culpes imposades, redempcions que es fan esperar molts anys, somnis, retorns, visions i finals formen part d’una història intensa que ens parla d’aquell territori en el qual conviuen els vius i els morts, els qui ja han marxat i els qui, potser malgrat seu, encara hi són.

Crítica: Al final, les visions

05/07/2022

Culpes mortificants, sota escala

per Jordi Bordes

Els drames de Llàtzer Garcia tenen alguna cosa de plugim d'estiu, que deixen una frescor en l'ambient xafogós sense acabar d'eliminar la pols del camí. L'autor torna a crear una ficció a partir d'una angúnia de la infància o l'adolescència, com ja havia fet a La font de la Pólvora, o Els nens desagraïts. A Al final, les visions construeix una veritable trama de thriller, d'intriga, que va rescatant fragments d'una història molt amagada i en la que hi domina una angúnia per la culpa mal curada. En un accident, dos amics moren i dos se salven. Els que se salven Àlex (enigmàtic Joan Carreras) i Marc (Xavi Sáez, rancuniós) proven de sobreviure a aquell drama. En el fons, com unes visions que es confonen en la realitat queda la joventut de Sònia i de'n Toni. El Marc vol superar aquest malson que l'arrossega des de fa dues dècades; l'Àlex els vol recordar i reviure. L'aparició de la parella jove, la Sara i l'Adri (Laia Manzanares, Joan Marmaneu) obren sense voler la caixa de Pandora. Desperten un vendaval inesperat. Mai més res tornarà a ser igual però, en canvi, mou ni un centrímetre el mausoleu de sota l'escala. Al soterrani batega (com aquell 20 de novembre de Lars Norén) les pulsions més amagades de l'Àlex que, misteriosament, plora per les nits mirant per una finestra veïna.

L'autor resident de la temporada 2021/22 presenta un treball que funciona com una caixa xinesa, que articula calaixos secrets i amaga culpes, records, desigs i moltes incomprensions. Hi ha un dolor que ressegueix els dos adults i que sembla alleugerir-se amb l'aire fresc del nou veïnat. Llàtzer Garcia deixa un final obert per saber si aconseguiran sortir del mon dels morts. Els miratges són visions mal interpretades. I l'escena (i sobretot l'escriptura i profunditat dels personatges) permet circular-hi lliurement, imaginant relacions tòxiques o alliberadores entre els membres de Bolondo. García Márquez va crear un món irreal per a la seva literatura, Macondo. Llàtzer Garcia idea una banda en la que hi ha la potència del viure intensament i on queda de pòsit alguns ressentiments que, potser, són la causa d'un sentiment de culpa irrefrenable. Dues dècades més tard, l'autor juga a confondre el públic entre la Sònia i el Toni i la Sara i l'Adri. Entre què s'explica com a record i què es viu com a representació del flaixback, un canvi de marxes constant que atrapa l'atenció i permet guanyar en matisos i en ombres per deixar una trama mig desenfocada i que sigui el públic el que acabi completant el desenllaç. A més de les interpretacions de dos veterans de l'escena com Joan Carreras (Història d'un senglar, El policía de las ratas...) i Xavi Sáez (La gavina, Sé de un lugar...), Laia Manzanares (Temps salvatge) té una potència difícil de valorar; dota als seus personatges un magnetisme ambigu. Contrasta amb l'hermetisme de Joan Marmaneu.