Brickman Brando Bubble Boom

Teatre | Nous formats

informació obra


La Agrupación Sr. Serrano continuen investigant maneres de representar la realitat, partint del joc i utilitzant referents ben populars. Com a "Katastrophe" la humanitat tendeix a l'autodestrucció. Però allibera pensar que tot és una acció provocadora i que la Natura, encara que inert, sempre ens superarà. Una companyia que ja té carrera pròpia a l'estranger.

Assesor de moviment:
Diego Anido
Autoria:
Àlex Serrano, Pau Palacios, Diego Anido , Jordi Soler, Víctor Molina (assessorament)
Companyia:
Agrupación Señor Serrano
Il·luminació:
cube.bz
So:
Roger Costa
Vestuari:
Núria Manzano
Ajudant de direcció:
Barbara Bloin
Adaptació:
Ferran Dordal (assessorament dramatúrgia)
Intèrprets:
Pau Vidal (assesor arquitectònic)
Producció:
Agrupación Señor Serrano, CAET
Sinopsi:

Què trobareu en aquest espectacle? Un barri de barraques cremant. Funky a tot volum. La crisi del sistema hipotecari. L’Anglaterra victoriana. Nius, caus, coves i mansions. 150.000 desnonaments el 2012. Un banquer somrient. Un constructor somrient. L'horror. La nostàlgia de la llar. Molt vídeo en directe. Paradissos tahitians. El dret a l'habitatge. El dret a l'aire condicionat. El dret a la tele de plasma. I Marlon Brando fent de John Brickman, el constructor visionari que va inspirar el primer sistema hipotecari de la història. L’espectacle és un documental de ficció sobre aquest magnat però, també, sobre l’actor desarrelat i rebel que es va passar la vida buscant una llar sense trobar-la. Veniu a veure com els intèrprets construeixen una casa a ritme de música funk i com les seves parets s’omplen d’imatges, de somnis i malsons. L’Agrupación Señor Serrano és la companyia fundada a Barcelona per Àlex Serrano i que, amb un llenguatge dramàtic inquiet i innovador que inclou teatre, dansa i tècniques audiovisuals, ha portat les seves creacions per escenaris de tot el món.

Crítica: Brickman Brando Bubble Boom

24/09/2016

Marlon Brando versus Sir John Brickman

per Andreu Sotorra

Llamps i trons a fora. Efectes meteorològics naturals que, en algun moment, es confonien amb els efectes especials que la companyia utilitza en les seves performances. I dic performances perquè ells mateixos s'autodefineixen com a performers i no pas intèrprets, que ho són, a més de creadors d'una composició de guió que utilitza tots els recursos més actuals a l'abast: vídeo, ordinador, digital, tablet, iPhone... però també alguns dels recursos del teatre d'objectes més tradicionals que amplien en maquetes a través de retransmissions i manipulacions en directe.

Els espectacles de la companyia Agrupación Señor Serrano han de ser vistos, sempre que sigui possible, des de la proximitat, per tal de combinar —com aquell qui està atent al sobretitulat en espectacles en V.O.S.C.— per observar què fan cadascun dels performers amb les maquetes, els clicks, els productes inflamables, els líquids i com es transcriu en la pel·lícula que es projecte en temps real a la pantalla. Aquesta dualitat fa que s'entengui la funció del manipulador i el seu objectiu final: remodelar la realitat i, a través de la ficció, fer-la creïble. Per això, segurament, en una de les seves moralitats afirmen que només els febles estimen el cinema i el teatre perquè se'ls creuen. (...)

No hi ha dubte que un altre dels atractius dels espectacles de la companyia és la seva relació amb altres referències clàssiques sobretot del cinema. A «Birdie» eren els ocells de Hitckcock. Aquí, es barregen moltes de les pel·lícules de Marlon Brando com «Juli Cèsar», «Apocalypse Now» o «El padrí» (a «Brickman Brando Bubble Boom») amb Sir John Brickman, un personatge anglès del segle XIX considerat el pioner del sistema hipotecari a tot el món, que ha acabat enfonsant la societat actual. (...)

Espectacles breus, tots d'una hora, però intensos i suggerents, musicalment enriquidors, dependents sempre d'una il·luminació eficaç i d'una tecnologia que no es pengi mai —malgrat la tempesta exterior!—, i també espectacle crítics i carregats de denúncia social sota una aparent ingenuïtat que s'amaga darrere les maquetes i les peces en miniatura que converteixen la seva posada en escena en un seguit de propostes del tot inclassificables i gens etiquetables.