#BROSSA

Teatre

informació obra


Companyia:
Dei Furbi
Dramatúrgia:
Gemma Beltran
Direcció:
Gemma Beltran
Intèrprets:
Queralt Albinyana, Anna Alborch, Marc Pujol
Composició musical:
Paco Viciana (arranjaments)
Escenografia:
Ramon Ivars, Gemma Beltran
Vestuari:
Gemma Beltran, Ramon Ivars
Sinopsi:

#BROSSA és el nou projecte de Gemma Beltran amb la cia. Dei Furbi en coproducció amb el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. L’obra de Joan Brossa és una finestra oberta i el punt de partida per aquest nou projecte amb el desafiament formal que proposa la seva poètica. Una travessa a la recerca de l’ànima de l’artista a partir de la seva obra.

Aquest projecte s’endinsa en el món i la manera de mirar brossiana, s’amara de la seva poesia escènica i emergeix amb la mirada fresca que caracteritza l’univers Dei Furbi. La companyia s’acosta al seu surrealisme i teatralitat, però també a l’actitud de l’artista com observador implacable. Gemma Beltran, s’hi aboca en els materials de manera rigorosament lúdica amb la companyia per tal de descobrir nous llenguatges subversius amb el joc i la imaginació com a divisa.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: #BROSSA

26/04/2023

Delirants i lúdics miralls surrealistes

per Jordi Bordes

La Fundació de les Arts Lliures segueix amb la seva filosofia de proposar a companyies joves que revisitin Joan Brossa. Si ho va fer el coreògraf Roberto G Alonso amb Laberint Striptease, ara és una companyia que també té un gust pel gest, el cant a cappella, la commediadell’arte i el joc de paraules com Dei Furbi. L’humor i fatalisme casa perfectament amb el surrealisme brossià. El que costa entendre és com no s’havien trobat, encara: Hi ha camp per córrer conjuntament.

En els marges de la parateatralitat hi ha l’autor que escrivia amb la llibertat inabastable de saber que rarament estrenaria (i que el paper tot ho aguanta) amb el treball conceptual de creuar paraules, d’introduir situacions i personatges com Christa Leem i tòpics com les cartes o les A capgirades símbol icònic de l’artista visual. Els Pirates van artacar un dels textos més complexos com Gran Fracaroli. Altres que hi han exprimentat són Albert Mestres (CercaBrossa), Cabosanroque, a partir de la seva novel·la i testimoni com a soldat de la lleva del biberó (No em va fer Joan Brossa) o les Pinyes (Brossa és Brossa).

En el devessall de material escènic o més escenificable del que imaginaria Brossa probablement, Dei Furbi ha trobat un fil i buscant sempre la ironia del públic i traspassant als seus universos, sempre inestables com aquell Oklahoma o la seva celebradíssima Trilogia Mozart. La directora Gemma Beltran sap cosir la lletra escrita de Brossa amb un univers de miralls. El surrealisme es preguntava què hi ha darrere del mirall? Ara ho sabem: el públic.