Calígula

informació obra



Direcció:
Mario Gas
Dramatúrgia:
Mario Gas
Intèrprets:
Pablo Derqui, Borja Espinosa, Pep Ferrer, Mónica López, Pep Molina, Anabel Moreno, Ricardo Moya, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Aina Gargallo, Iván Amaya
Escenografia:
Paco Azorín
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
So:
Orestes Gas
Ajudant de direcció:
Montse Tixé
Producció:
Maite Pijuan, Marina Vilardell
Sinopsi:

Suetoni, un escriptor romà que és un dels mestres del gènere biogràfic del món antic, va deixar per a la posteritat un retrat del tercer emperador romà, Gai Juli Cèsar August Germànic, que ha passat a la història amb el seu sobrenom infantil: Calígula. L’escriptor Albert Camus, un dels autors imprescindibles de la França del segle XX i premi Nobel de Literatura el 1957, va partir d’aquest retrat per tal de crear una peça teatral que és, de fet, un conjunt d’obres integrades en una de sola. El seu protagonista s’enfronta a l’absurd de l’existència (un dels temes clau en l’obra de Camus) després de la mort de la seva amant i germana, Drusil·la, i en un intent de demostrar la mortalitat i la infelicitat dels éssers humans, sotmet els seus súbdits a tota mena d’horrors i persecucions.

Pablo Derqui interpreta el paper protagonista. L’actor ja havia treballat amb Mario Gas en la posada en escena de La muerte de un viajante, obra d’Arthur Miller, vista al Teatre Lliure l’any 2009, i l’any següent va passar pel Grec interpretant la peça de Neil LaBute Coses que dèiem avui. Gas, que a més de ser un director de teatre vinculat al Grec Festival de Barcelona des de la primera edició és actor i director de cinema i òpera, ha signat més d’un centenar de muntatges, gràcies als quals ha rebut tota mena de premis, entre els quals un premi Butaca, el Premi Nacional de Teatre, diversos premis Max i un Ciutat de Barcelona en la modalitat d’Arts Escèniques.


Crítica: Calígula

17/11/2017

Calígula és Derqui

per Pep Vila

Calígula és el poder i extèn els braços mirant el cel; busca la comunió amb la lluna, ho vol tot...i en efecte, vol la lluna. Vol la immortalitat i amb això aconseguirà la felicitat i, qui ho diria, la dels seus súbdits. Les seves intencions eren bones, en principi.

Però vet aquí que la mort de la seva germana/amant Drusila, i el no poder aconseguir els seus objectius (sí sí, insistim la lluna) fa que Cayo Julio César Augusto Germánico, pels amics Calígula, pel públic Pablo Derqui, aboqui tota la seva maldat en tots el qui el rodegen: "jo no seré feliç, però vosaltres tampoc" . I aquí comença la carnisseria.

Hem vist una obra de teatre clàssic, molt al estil Mario Gas, (és Camus, però podria ser també Shakespeare) amb escenari gairebé despullat, donant prioritat a la paraula i tan sols permetent.se un parell o tres de llicències (una d'elles, al meu entendre impecable i imperdible per entendre la imparable bogería de l'emperador).

Però sobre tot és una història sobre el poder, el seu mal ús, la dictadura, i molt més . Pablo Derqui aconsegueix conduïr per on vol aquest relat turbador (i si algú diu que sobreactúa...és que en algun moment és lògic) i Derqui, es converteix en efecte, en l'emperador...millor dit, el rei de la funció