Call Center

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Marc Angelet
Intèrprets:
Francesc Cuéllar, Rafa Delacroix, Clara Moliné, Concha Milla, Alberto Lozano, Carles Goñi
Escenografia:
Closca Turla
Vestuari:
Iztok Hrga
So:
Josep Barcons
Coreografia:
Pere Faura, Marina Mascarell
Producció:
La Guapa Teatre, Teatre del Raval
Direcció:
Marina Mascarell
Sinopsi:

Aquesta és la història de cinc personatges que treballen en un “call center” –una empresa de telemàrqueting- gestionant el servei de baixes d’un servidor de televisió per cable. La seva feina consisteix no només a aguantar les queixes dels clients, sinó a evitar que es donin de baixa. Per tant es passen el dia sentint renecs, insults i males hòsties. Tot en unes condicions de feina precàries i per un sou ridícul.

Tots els treballadors estan a la corda fluixa, no retenen prou clients i l’empresa els ha llançat un ultimàtum: o milloren els percentatges o avui els faran fora. Tota aquesta tensió dóna com a resultat una peça vibrant, divertida, àgil i amb un ritme frenètic.

Els personatges parlen entre ells, es criden, s’escupen, s’abracen, es maten…, i posaran a prova els seus límits a Call Center

Crítica: Call Center

09/05/2016

Comèdia gore amb els teleoperadors de protagonistes

per Jordi Bordes

El retorn de Call Center (2008) al Teatre del Raval serveix per comprovar la seva actualitat. La guapa Teatre, que ja havia indagat la relació de la vida laboral en llocs de treball mediocres (com en el Mcbeth con queso en què es retratava la tragèdia gore en una pizzeria) torna amb aquesta comèdia que tant bons resultats de públic van obtenir el 2008 al mateix Teatre del Raval. 

Efectivament, la peça viatja de la comèdia més estripada als quadres gore i de violència mentre no es deixa ds'atrendre les queixes dels clients i la xifra per assolir els objectius de campanya apareixen retratats al fons de pantalla.  Marc Angelet trasllada una joventut desorientada, que s'enganya fent veure que es tracta d'una feina provisional al costat dels adults que ja han entès que aquest serà la seva clauper a la subsistència laboral. Efectivament, en els 8 anys de vida d'aquest espectracle la situació laboral juvenil no ha millorat gaire. El mèrit del muntatge és l'agilitat en què es capten les diferents trucades de queixa, tot fent un formulari de les claus que tenen els que agafen la trucada per aconseguir que retiri o es pugui bloquejar la baixa del client, que va caure en la temptació d'una oferta.

L'espectador empatitza amb els teleoperadors de l'escena i entenen les seves bromes cíniques (que, probablement, huran estat víctimes en la vida real!). Angelet passa per sobre del realisme, amb una acció exagrada, portada al màxim però sense perdre una certa ànima dels personatges. El pensament primari d'alguns operadors contrasta amb les aspiracions utòpiques dels il·luminats i la necessitat de prosperar en els estudis dels llicenciats per sortir d'aquell cau. Però la vulgaritat acabarà regnant en un treball deshumanitzat, pervers, que fa negodi a partir de les febleses dels altres.

Angelet, en realitat, és un defensor dels personatges que persegueixen projectes ambiciosos. Bon exemple és aquell Voyager del T6, al TNC, el 2012. O aquell genial Trashèdies amb la dramatúrgia d'un text absolutament fantasiós i que reveleva l'aparent integritat d'un dibuixant de còmic que va voler denunciar en els acudts dels diaris americans les conseqüències del Crack del 1929. 

Trivial