La Compañia Nacional de Teatro Clásico (CNTC) ha inclòs Àngel Guimerà i Rosalia de Castro entre els poetes romàntics espanyols. Cal celebrar aquesta mirada plurilingüe de l'estat Espanyol. Però sobta que tots els versos de la poetessa gallega fossin interpretats en castellà al Teatre Grec. Si tant ntel·ligible és el gallec, s'hagués pogut fer servir els sobretítols. La companyia Chévere fa algun passi en gallec (Curva España, Lliure. 2022). Pel que fa a Guimerà, arrelen en la poesia més descongeuda (com ara l'homenatge a Jacint Verdaguer). Aquest encis a l'espectacle és un dels pocs instants en què els festivals (o teatres públics) han fet un espai al dramaturg català més internacional en el seu centenari de la mort. I és que Guimerà sembla que tenia el Nobel de literatura compartit amb Pérez Galdós l'any que es va optar per no concedir-se cap com a protesta a l'enèsim enfrontament de potències militars.
A part, aquesta producció ha alternat històrics de Bécquer Volverán las oscuras golondrinas, de Zorrilla (amb un fragment de Don Juan Tenorio) o l'Espronceda de Canción del pirata amb cançons líriques de l'època. Una fórmula per introduir noves veus al repertori habitual. També alguna cançó de Clavé (en els 150 anys de la mort, 0 200 del seu naixement, "trieu la que més us convingui", deia irònic Xavier Albertí, pianista de privilegi).
Sempre es debat si és millor llegir O escoltar els versos. És cert que van ser molt ben recitats, per bé que era una mena d'almanac variat, difícil que cansés. Potser s'hagués pogut arriscar més amb la posada en escena amb la reivindicació d'un moviment proper a la fatalitat de l'expressionisme. Ara, d'una austeritat quasi mística (Lluís Homar va portar dues peces d'aquest to tenebrista al Romea fa poques setmanes: Alma y palabra i El templo vacío) ni tant sols es remarcava amb la il·luminació la frondositat de la pedrera.
El repartiment era notable (que el completa Pere Arquillué, Natalia Menéndez, Manuela Velasco, Marisa Paredes, Alberto San Juan), amb un Homar que va limitar-se a una presència mínima (potser afectat per la polèmica dels pagaments extres) arran de la seva renovació a la direcció de la CNTC. A la veu, com ja es habtual amb els recitals en què intervé Albertí), la soprano Maria Hinojosa afegia la simpatia a una veu carregada de refilets i uns moviments molt ajustats.
Hi ha hagut apostes més sonades al Grec, que no pas aquesta, de recital de perfil baix.
