Un seguit d’actors i actrius joves, una part dels quals d’origen àrab, obren l’edició d’enguany del festival amb una història que combina la duresa de la vida de les persones migrants amb moments de bellesa i esperança.
L’escriptor francès Mathias Enard ha viscut a Barcelona una llarga temporada i ha escrit una pila de novel·les que encara no es coneixen prou a la ciutat, encara que alguna, com Carrer Robadors, estigui ambientada en bona part al Raval barceloní. La història arriba ara a l’escenari del Teatre Grec per obrir una edició del festival que mira cap a l’Àfrica, la del sud i la que viu a casa nostra. I és que el protagonista de la història que va imaginar Enard (un arabista, per cert, expert en el Magrib) és Lakhdar, un noi de Tànger. Expulsat de casa seva per un escàndol familiar, s’acosta a un grup integrista, veu irrompre als països veïns la Primavera Àrab i acaba marxant del país en un d’aquells vaixells que, a les nits, veia solcar l’estret en direcció a la Península. Arribarà a la capital catalana i coneixerà el Raval barceloní des del pis del carrer de Robadors al qual anirà a parar. I en una ciutat en crisi i agitada per les protestes del 15M, es trobarà immers en un món de marginalitat, vivint inferns només endolcits per algunes trobades afectuoses i per l’esperança de trobar una estudiant d’àrab barcelonina, la Judit, a qui va conèixer a Tànger i de la qual està enamorat. Un equip de joves actors i actrius, una part dels quals d’origen àrab, interpreten els personatges d’una història que aconsegueix copsar l’esperit d’una època, aporta llum sobre la situació i les motivacions dels migrants i llença tant un missatge de negre pessimisme com d’esperança lluminosa.
S’han encarregat de convertir la novel·la en material escènic els dramaturgs Marc Artigau i Sergi Pompemayer, a més del director del muntatge, Julio Manrique, un actor i productor teatral (forma part de La Brutal amb David Selvas i Cristina Genebat) que anava per advocat, però que va ser abduït pel món de l’escena a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i, després, a l’Institut del Teatre de Barcelona. Especialment popular per la seva carrera televisiva, ha treballat com a actor teatral al servei de directors que van d’Àlex Rigola a Oriol Broggi o Sergi Belbel, per esmentar-ne alguns, i ell mateix ha obtingut grans èxits dirigint els seus propis muntatges, entre els quals alguns de tan celebrats com American Buffalo (premi Butaca 2010 a la millor direcció) o El curiós incident del gos a mitjanit (premi Butaca 2015 a la millor direcció). L’any 2017 dirigia al Teatre Lliure L’ànec salvatge, d’Ibsen, que li va valdre el Butaca 2017 a la millor direcció i el premi Max 2020 pel mateix concepte. El 2019 passat el va dirigir Pau Miró a Una història real, i l’any 2020 va tornar a Txèkhov i a la direcció posant en escena (encara que el muntatge es va veure afectat per la crisi de la covid-19) Les tres germanes.
Una producció del Grec 2021 Festival de Barcelona i Bitò.
La funció del 28 de juny tindrà un servei d’audiodescripció i acompanyament per a persones amb discapacitat visual.
“Els homes son com els gossos, mosseguen si tenen por, però el que busquen és una carícia”. La frase en la que comença i acaba l´espectacle, resumeix aquest viatge vital del protagonista, un jove marroquí, des de la seva ciutat natal Tànger fins el Carrer Robadors, de la seva somiada-idealitzada Barcelona-Europa. Un espectacle que adapta la novel·la de Mathias Enard del mateix títol publicada el 2013, traslladada a l´espai teatral amb dramatúrgia de Julio Manrique (que la dirigeix), Marc Artigau i Sergi Pompermayer. Sempre es complexa el trasllat d´una novel.la a un escenari, més encara quan està escrita en primera persona i pel seu itinerari esdevenen quantitat d´esdeveniments històrics, des de la Primavera àrab fins el 15-M, la religió musulmana entesa en la seva versió dogmàtica, la gihad i el radicalisme islàmic, la tragedia continuada de les pasteres, els milers de morts en l´intent d´arribar a Europa, les crisis econòmiques que van afectar Europa, la situació precària i perillosa dels inmigrants sense papers…
El jove Lakhdar es interpretat per l´actor català Guillem Balart, que en fa una extraordinària interpretació, obligat a estar permanentment en escena i desplegant una continuada intensitat, que l´obliga a un considerable desgast físic. El muntatge segueix la pauta de la novel.la i des de l´inici el protagonista trenca la quarta paret per explicar els espectadors la seva experiència-aventura-viatge vital. Això converteix l´espectacle amb una mena de continuat monòleg, il·lustrat per imatges i personatges interpretats per la resta d´actors-actrius que apareixen i desapareixen.
Son un allau de personatges i d´esdeveniments inabordables en dues hores de representació. Amb forces ocasions passen d´una manera superficial, sense acabar d’aprofundir ni en la psicologia dels personatges, ni en el grau d’incidència que els fets històrics i socials que els envolten son assimilats-viscuts pel protagonista i la gent que l´envolta.
Hi ha moments de gran intensitat dramàtica, com l´escena de la “morgue”, però en conjunt avança a glops, triga a arribar al destí final i es precipita al final amb un ritme creixent que evidentment capta l´espectador però en el que no queda suficientment explicat el procés que porta al protagonista a prendre les dramàtiques decisions que hipotecaran la seva vida i els seus somnis.
Amb tot, un espectacle força interessant, dirigit amb nervi per Julio Manrique, amb una escenografia funcional i intencionadament freda d´Alejandro Andújar, que permet les projeccions il·lustratives dels esdeveniments de Francesc Isern, dins de l´espai sonor de Damien Bazin i la il·luminació de Jaume Ventura. El creïble vestuari es de Maria Armengol.
Guillem Balart és el protagonista absolut i al seu entorn un bon conjuntat elenc que combina actors d´origen magrebí (Moha Amazian, Ayoub El Hilali, Mohamed El Bouhali, Abdelatif Hwidar) i genuïnament catalans- (Elisabet Casanovas, Anna Castells, Carles Martínez), que donen credibilitat a un notable nombre de personatges, moltes vegades en pou feina insinuats.
L´espectacle és una producció de Bitó i Grec 2021 Festival de Barcelona i form part del projecte Festival en Antiguos Teatros del Mediterráneo. Es va estrenar a finals de juny, inaugurant la temporada d´estiu, al Teatre Grec, per passar desprès al Teatre Romea, on les dimensions d´escenari en son més adequades aquesta tardor.
Text: ferranbaile@gmail.com
