La carambola teatral era i és perfecta. Dos intèrprets catalans de primera fila com Rosa Renom i Jordi Boixaderas, últimament, aquest, poc procliu als escenaris. Un veterà director de llarga, solvent i sensible trajectòria escènica com Mario Gas. Un festival com Temporada Alta que aposta per la coproducció amb el Teatre Lliure. I dos mites del segle XX: l'actriu María Casares i l'escriptor Albert Camus. Conclusió: tot exhaurit. I més funcions hi hagués. La seva repesca és ara ja a les mans del nou director del Teatre Lliure, Julio Manrique. Té dos diamants en brut en cartera: La Calòrica i el seu «Le Congrès ne marche pas» i aquest «Casares - Camus: una història d'amor», les dues obres, dos èxits d'aquesta temporada al Lliure de Gràcia que deixa el director sortint, Juan Carlos Martel Bayod.
El projecte és un embrió personal de l'actriu Rosa Renom que va llegir en francès l'edició de les 865 cartes que entre el 1944 i el 1959 mantenen una relació d'una intensa història d'amor de quinze anys, marcada per les turbulències i les convencions socials de l'època: el manteniment de la família tradicional per part de l'escriptor Albert Camus i el paper resignat de l'actriu María Casares, l'amant a l'ombra que no renuncia a l'amor de la seva vida.
Més de 1.200 pàgines epistolars resumides en noranta minuts d'una tensió intensa, exclusivament al servei de la paraula dels dos mites. Unes cartes que, quan el 1960 Albert Camus mor als 46 anys arran de l'accident de cotxe tornant d'uns dies de vacances amb el seu editor de Gallimard, un amic seu, el poeta René Char aconsegueix recuperar les cartes de María Casares i les torna a l'actriu. No va ser fins als anys vuitanta que una de les filles bessones d'Albert Camus, Catherine, es troba amb María Casares i, coses de la vida, li compra el lot de cartes, les del seu pare i les de qui va ser la seva amant. Però passaran encara anys abans no vegin la llum, amb la publicació francesa el 2017 a l'Editorial Gallimard, original del qual parteix Rosa Renom, i ara, la traducció que l'Editorial Debate va publicar fa un any, tant en versió paper com en versió e-book.
Rosa Renom i Jordi Boixaderas mantenen a l'escenari la distància física subtil que també descriuen les cartes. María i Albert estaven íntimament lligats, però gairebé sempre a distància —i no existien aleshores les videoconferències com ara, afortunadament, esclar, perquè gràcies a això es compta amb el llegat del corpus epistolar literari!
En la posada en escena que ha dirigit Mario Gas, brilantment respectuosa tant amb els mites com amb la seva relació, aquesta distància física s'expressa en una posició que, gairebé durant tota la trama, manté els dos personatges en un cantó i l'altre de l'escena, davant d'una escenografia que apel·la a la nostàlgia del temps viscut, amb prestatgeries plenes de vells records, algunes maletes, objectes de casa, un piano de tecles autònomes, un cortinatge per evocar el teló del teatre, unes butaques de cinema, per la relació de Casares i Camus, i la projecció permanent d'imatges reals dels dos mites, a més d'alguns moments que aporten imatges dels moments socials i polítics d'entre la fi de la Segona Guerra Mundial, amb l'exili dels Casares per l'afiliació republicana del pare de l'encara jove gallega i la guerra de descolonització d'Algèria, d'on procedia Albert Camus, arran de la destinació dels seus pares francesos.
La inevitable depuració de l'extens recull epistolar acaba reconstruint tota una vida atzarosa, plena d'èxits individuals i compartits, que no escatima referències als estats d'ànim de l'actriu i l'escriptor i també a la seva mirada del món que els ha tocat viure, destapant l'altra cara d'una vida carregada d'intimitat i de sinceritat sobre fets, desitjos i frustracions que cap dels dos hauria fet ni va fer en públic.
Aquest és, segurament, el tret més remarcable de l'obra. L'atreviment de l'actriu Rosa Renom de penetrar no només en el cos sinó en l'ànima, tant de María Casares com d'Albert Camus. I, malgrat que a alguns els costi d'entendre, encara hi ha espectadors que són conscients del llegat artístic de María Casares —que sovint es compara amb l'actriu francesa Sarah Bernhardt— i el llegat literari i dramatúrgic del Premi Nobel Albert Camus que, al marge de les pressions polítiques del seu temps i de la picabaralla amb Jean-Paul Sartre, es manté com un dels autors del segle XX més llegits, sobretot a partir de la seva novel·la «L'Étranger», traduïda aquí per Joan Fuster amb el títol «L'Estrany», i sovint reeditada encara avui a Proa Edicions.
L'actriu Rosa Renom i l'actor Jordi Boixaderas ofereixen als espectadors una passarel·la honesta i idònia, amb dues interpretacions de luxe, per contribuir a fer que els dos mites del teatre i la literatura es mantinguin ben enlaire i al límit de la passió.
