Cinemúsica

informació obra



Autor:
Berta Ros
Direcció:
Dani Coma
Intèrprets:
Marta Muñoz, Estela Córcoles
Escenografia:
Cris Vidal, Toni Montero
Vestuari:
Cris Vidal
Vídeo:
Rosa Cardús
Il·luminació:
Lluís Juanet
Assesor de moviment:
Anna Llombart
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí. Per accedir posa la clau: cinemusica


Veniu a gaudir del nostre petit homenatge al cinema mut, on la música en directe ens guiarà per una història d’històries plenes d’emocions que ens recordaran escenes úniques de la història del cinema en blanc i negre.
Un viatge proper i familiar, pensat per compartir amb els més petits de casa amb l’objectiu de percebre sensacions a través dels sons, la imatge i el moviment.

Comencem? 3,2,1… Acció!


Crítica: Cinemúsica

21/01/2017

I un dia va arribar el cinema!

per Andreu Sotorra

I un dia va arribar el cinema! I al cinema, tot era bonic! Les dues protagonistes d'aquesta sessió de «Cinemúsica» apareixen des del més enllà i del temps del Modernisme, del cancan i dels anys feliços. El cinema era mut, era blanc i era negre, i el pianista hi posava música. Fa cent anys llargs i ben llargs de tot plegat.

Els acabats d'arribar al món —l'espectacle està adreçat especialment a ells— tenen l'oportunitat de descobrir que abans de les coloraines de les actuals pantalles HD, les joguines dinàmiques de la pantalleta del mòbil i tot l'equipament digital amb què s'han trobat sota el braç, només arribar, com si fos un pa, hi va haver un fenomen anomenat cinema que no havia passat encara per l'Arc de San Martí dels llapis Alpino.

Em pregunto què hi deuen veure en aquell entranyable Charlot sense colors i els fragments de pel·lícules amb criatures principalment desvalgudes —en va fer unes quantes— o en Charlot i la pel·lícula de la cambra de dormir i el llit, o en Charlot amb les boles del món de la pel·lícula «El gran dictador»... Probablement un pare amb el seu fill petit, un pare que vol dormir i no pot o un senyor amb bigoti a qui agrada jugar amb pilotes inflables.

Les miniprojeccions de l'espectacle —durada «babie» de 35 minuts— es combinen amb acompanyament musical al piano, flauta travessera, trombó i, amb l'acompanyament col·lectiu dels espectadors, amb panderetes gentilesa de la casa. (...)