A partir de l’experiència autobiogràfica de Victoria Sickness de descobrir com autocrear la seva identitat dissident quan no tenia cap referent sorgeix Circografía de una travesti.
Aquest és un espectacle de circ amb roda Cyr, acrobàcies a terra i xanques, on Victoria es qüestiona les seves adolescències i infàncies queer no viscudes en un viatge imaginari al passat per reviure moments claus de la infància i l’adolescència, a on sorgeixen les obsessions iconogràfiques d’allò femení que l’artista ha buscat tota la vida, i a les que no ha tingut accés per haver estat criat i socialitzat com un home.
Espectacle estrenat el 4 d’octubre de 2022 al Teatre Alegria de Terrassa, i presentat al Festival Desfoga a Cambados.
Un espectacle per a més de 12 anys.
Victoria Heredero (Victoria Sickness) i Tyle Fernández formen Victoria Sickness, una companyia especialitzada en la roda Cyr i les acrobàcies de terra amb música en viu, i que centra la seva creació en donar visibilitat a les identitats dissidents i el transfeminisme.
Actualment, compta amb dos espectacles a la seva trajectòria iniciada el 2021: Pero dime, qué es el éxito? i Circografía de una travesti, l’obra que presenten en aquesta edició del Barcelona Districte Cultural.
Victoria Sickness trasllada a la especialitat de roda Cyr la seva reflexió sobre gènere. D'entrada, un motiu suggerent per complementar la disciplina circense amb una dramatúrgia que permeti desplegar més formats. Oriol Borràs, per exemple, també juga amb la dinàmica de la roda Cyr per fer una tesi sobre la física (que ell ha estudiat) a Sóc la teva Fisicah. El gran problema dels artistes de cirfc és ampliar el seu número (que rara vegada dura més de 10 minuts i convertirlo en un espectale de sala). La capacitat de bastir un relat que manté atent l'espectador s'aconsegueix en algunes ocasions, sovint sense la paruala amb una concentració preciosa (Tour, Foradada, Random) però altres cops s'ofega i s'encalla per no haver resolt bé l'evolució de la peça tot i tenir moments preciosos (La veu submergida, Nus). Circografía és d'aquest grup.
La seva proposta directa, de heavy metal i sempre dirigida frontalment a públic prova de combinar la roda Cyr (amb un número molt ben executat però que no funciona dramàticament dins del relat i un joc de cinemalive i programa de televisió en directe (sens dubte Las Hermanas Picohueso deliren molt millor a Excálibur i altres històries d'animals morts). Ells mateixos juguen a ser una mena de cos que es desmembra (amb un micròfon fàlic) i amb els equilibris a dues crosses molt llargues i els peus de gegant de Mulïer. Hi posen volum, cos i honestedat però els falta connectar perquè, probablement obsessionats en juna factura de joc d'ordinador chachi s'hagin oblidat d'escoltar el públic. La canalla sí que queda atrapat pel Game Over però s'ensopeix quan la pantalla s'atura i l'acció es trasllada a l'escenari, posat a la italiana amb les cadires que els envolten. Barbie es venja de Ken i l'heteropatriarcat però és un recurs de violència trash (molt afí al lloro amb un castette de soroll o al microones-armari) que trasllada el domini sense gaire reflexió al darrere. Està bé que les dones accedeixin al Poder Per``o si ha de ser com Margaret Tatcher i les privatitzacions, potser tampoc és que s'hagi guanyat gaire. La diversitat exigeix l'escolta de l'altre, empatitza-rhi. Es pot ser rebel provocadorament però això no treu que abans d'estrenar es faci la prova del 9 per comprovar que té possibilitats de transformar l'espectador (més enllà d'espantar-lo o d'anguniejar-lo). A Circografia hi ha idees però hi falta una dramatúrgia que decideixi si cal posar o treure els pals a la Roda Cyr (en la decisió hi ha la forma i el codi a contactar amb el públic). Trobar les claus i decidir com presentar-ho, aquesta és la qüestió inicial.
