Ciutat de vidre

Nous formats

informació obra


Companyia:
Companyia Obskené
Autoria:
Paul Auster, David Mazzucchelli, Paul Karasik
Direcció:
Ricard Soler i Mallol
Dramatúrgia:
Mònica Bofill, Ricard Soler i Mallol
Traducció:
Joan Sellent
Intèrprets:
Joan Arqué, Francesc Ferrer, Nuri Santaló
Escenografia:
Josep Carreras
Assesoria de moviment:
Andreu Martínez
Il·luminació:
Adrià Pinar
So:
Ariane Lamarre
Ajudantia de direcció:
Mònica Bofill
Vestuari:
Carlota Ricart
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Teatre Lliure
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

A Ciutat de vidre tot comença amb un número de telèfon equivocat, amb la trucada a Quinn —el protagonista— d’algú que demana pel detectiu Paul Auster. Tot comença com una novel·la negra per convertir-se en una trama inquietant i oberta sobre la desorientació dels individus en la societat contemporània.

És la proposta més nova de la jove companyia Obskené, un espectacle inspirat en el còmic de Paul Karasik i David Mazzucchelli del mateix nom, que és una adaptació d'una de les novel·les més conegudes de Paul Auster.

Ciutat de vidre és un espectacle tecnològic que combina la imatge projectada amb els actors en viu, que recull els mecanismes expressius del còmic i els transforma al llenguatge escènic utilitzant les projeccions. És un espectacle que intriga i interroga, que desorienta i fascina.

Premi Adrià Gual 2015 de l'Institut del Teatre.

Crítica: Ciutat de vidre

29/07/2016

Perduts desgraciadament en la tecnologia

per Jordi Bordes

El còmic és un antecedent del cinema i la televisió. Efectivament, el lector posa veu, ritme i caràcter alsm personatges que es desenvolupen en una historieta. La història gràfica, resultat de la novel·la Ciutat de vidre (de Paul Auster) juga amb fer de mirall amb l'obra i confondre més les identitats: entén, doncs, que no val posar els pensaments a personatges de vinyetes, si no transformar el discurs. Lamentablement, no es veu que l'aportació teatral (que podria ser,realment,m olt interessant) faci ressò de gaire més que la pròpia trama. Potser hagués estat més eficaç haver renunciat a la història gràfica (la multiprojecció que han realitzat, ambiciosos, és tant atractiva que acpara l'atenció i desllueix el treball dels actors) i tornar a oferir un altre mirall a aquesta Citat de vidre de personatges sense rostre, o sense nom, o amb el telèfon que no els hi pertoca. 

Obskené és una companyia valenta que busca en múltiples formats. Aquest eclecticisme és tant atractiu com perillós. Perquè poden signar adaptacions genials com el Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas o experiències prometedores com Gran rifa del fabulós viatge a Mèxic (del que no se sap si s'ha completat el documental previst). també era intrigant Este no es un lugar adecuado para morir, que partia del teatre textual amb imatges poètiques i desoladores d'Albert Boronat. Aquest Cutat de vidre, premiat amb l'Adrià Gual 2015 de l'Institut del Teatre al millor projecte d'escenificació, descol3loca perquè desenfoca massa la teatralitat. No hi ha interès, tot i que sense conèixer la història, es percep que hi ha, en el fons, uns sentiments (com la pèrdua del fill i la dona del protagonista) que es pot intensificar a través de la interpretació. La peça té potència si s'aconsegueix concentrar en les contradiccions dels personatges, més enllà del tòpic de la gavardina i de la dona despampanant casada amb un ésser malaltís i obsessiu.