Clitemnestra

Teatre

informació obra


Autoria:
Colm Tóibín
Direcció:
Agustí Villaronga
Sinopsi:

Agustí Villaronga adapta i dirigeix aquesta nova producció teatral basada en l’obra La casa dels noms, de Colm Tóibín. En el llibre, l’autor humanitza Clitemnestra, un personatge cabdal de la literatura clàssica grega, tal com feu amb la Mare de Déu a El Testament de Maria (que vam poder veure al Teatre Principal el 2015). Cal recordar que Clitemnestra fou esposa d’Agamèmnon i mare de tres fills: Electra, Ifigènia i Orestes. Com a ofrena als déus, la jove Ifigènia va ser sacrificada pel seu propi pare, Agamèmnon. I Clitemnestra venjà aquesta mort, amb l’ajuda del seu amant, Egist.

Tot plegat, la tradició occidental ens ha mostrat una Clitemnestra com la representació de la maldat: infiel, cruel, assassina, entabanadora i mala mare. A través d’ella es construí un missatge misogin que es plasmà a l’Orestíada d’Èsquil, es transmeté a Eurípides i Sòfocles –els seus contemporanis– i es consolidà al segle XVII amb les tragèdies franceses de Racine. Tóibín, prescindint de la tradició, aporta una nova sensibilitat per tal que aquest dolor que ens transmet Clitemnestra, que ens arriba de lluny, sigui ben viu, més proper i més indulgent.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Clitemnestra

24/09/2021

L'empoderament de la maleïda

per Toni Polo

Fa goig veure un clàssic en format (gairebé) clàssic, ben explicat, ben interpretat i ben muntat. Agustí Villaronga traspassa a l’escena la seva manera de fer pausada, perfeccionista en els detalls, clara. Tot passa en escena, a la vista, en un decorat a base de matalassos d’on els intèrprets no surten gairebé en cap moment. I al mig de tot, Clitemnestra, una Núria Prims esplèndida, protagonitza i narra la història. Amb cruesa i fredor, transmet el missatge de Colm Tóibín, l’autor de l’obra en què està inspirada (La casa dels noms), i que no és altre que la versió de la dona d’Agamèmnon, defenestrada per la tradició occidental, que ara pren la paraula.

La tragèdia d’aquesta dona, titllada de malvada i mala mare, és haver de lliurar la seva filla Ifigènia en sacrifici perquè els deus canviïn els vents i la flota d’Agamèmnon, el seu marit, pugui salpar cap a la guerra de Troia. Davant de la impossibilitat d’impedir-ho, mentres espera l'espós, que arribarà triomfal, prepara la seva venjança, amb l’ajut del seu amant Egist.

La contenció de Clitemnestra, com si no la pertorbés tenir, per fi, les regnes de la seva vida, és colpidora. L’obra discorre amb aquesta contenció que li imprimeix Prims, al voltant de la qual passa tot i pul·lulen la resta de personatges. I, sense necessitat de parar-nos a pensar, potser d’una manera subliminal, assistim a una lliçó se sensibilitat i de coratge digna dels temps actuals. L’empoderament de al maleïda Clitemnestra és total.