Complete works: table top Shakespeare

Nous formats

informació obra


Autoria:
William Shakespeare
Intèrprets:
Robin Arthur, Nicola Hobday, Jerry Killick, Richard Lowdon, Cathy Naden, Terry O’Connor, Rachel Dedain, Maurice Leerman
Il·luminació:
Jim Harrison
So:
Jim Harrison
Escenografia:
Richard Lowdon
Producció:
Forced Entertainment, Berliner Festspiele, Theaterfestival Basel
Text:
Robin Arthur, Tim Etchells, Jerry Killick, Richard Lowdon, Claire Marshall, Cathy Naden, Terry O’Connor
Sinopsi:

Qui podria imaginar-se que a la cuina o al bany ho tenim tot per fer les obres de Shakespeare? Qualsevol objecte pot convertir-se en un personatge? Potser ens caldria, a més, un bon narrador? Això no és cap problema per la companyia britànica Forced Entertainment. Fa cinc anys van plantejar-se el repte de representar tots els títols de Shakespeare amb una taula i els estris quotidians d’una llar. Amb l’experiència del confinament, han adaptat aquesta idea al format digital. El públic segueix al narrador per casa seva, mentre agafa una llauna de cervesa, un raspall de dents o una setrillera. Amb aquest botí casolà, torna a la taula i comença amb molt d’humor la comèdia o la tragèdia.

Totes les obres es representaran a les 20h (BST fins al 25 d’octubre / GMT des del 26 d’octubre)

 

17/09 Macbeth: Richard Lowdon 

18/09 Pericles: Cathy Naden   

19/09 The Merchant of Venice: Claire Marshall 

20/09 A Midsummer Night’s Dream: Jerry Killick – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

24/09 Romeo and Juliet: Terry O’Connor 

25/09 King John: Cathy Naden   

26/09 Titus Andronicus: Robin Arthur 

27/09 Much Ado About Nothing: Richard Lowdon – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

01/10 Hamlet: Terry O’Connor  

02/10 Loves Labour’s Lost: Robin Arthur 

03/10 The Winter’s Tale: Cathy Naden    

04/10 All’s Well That Ends Well: Claire Marshall – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

08/10 Richard II: Terry O’Connor   

09/10 Henry IV Part 1: Jerry Killick 

10/10 Henry IV Part 2: Jerry Killick 

11/10 Henry V:  Claire Marshall – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

15/10 Henry VI Part 1:  Richard Lowdon 

16/10 Henry VI Part 2:   Richard Lowdon 

17/10 Henry VI Part 3:  Richard Lowdon 

18/10 Richard III: Claire Marshall – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

22/10 Measure for Measure: Cathy Naden   

23/10 Corialanus: Jerry Killick  

24/10 The Merry Wives of Windsor: Terry O’Connor  

25/10 King Lear: Robin Arthur- seguit d’un debat posterior a l’espectacle

29/10 Twelfth Night: Jerry Killick 

30/10 Cymbeline: Terry O’Connor 

31/10 Julius Caesar: Robin Arthur  

01/11 Antony and Cleopatra: Cathy Naden – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

05/11 Two Gentlemen of Verona: Claire Marshall 

06/11 Troilus and Cressida: Jerry Killick  

07/11 As You Like It: Robin Arthur 

08/11 Othello: Cathy Naden – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

12/11 Taming of the Shrew : Claire Marshall 

13/11 The Comedy of Errors: Terry O’Connor 

14/11 Timon of Athens: Robin Arthur 

15/11 The Tempest: Richard Lowdon – seguit d’un debat posterior a l’espectacle 

Amb 30 anys de trajectòria a l’esquena, aquesta companyia anglesa continua reinventant el teatre. Ara fa les obres completes de Shakespeare en una taula i amb objectes domèstics. 36 textos condensats en funcions d’una hora de durada cada un.

Per escenari, una taula. Un saler i un pebrer són el rei i la reina. Un regle, el príncep. Una cullera fa de servidor i una espelma, de frare. Macbeth és aquí un ratllador de formatge, Pèricles, una bombeta, i Hamlet, un tinter.

Els pioners Forced Entertainment exploren la força dinàmica de la narrativa i del llenguatge en el seu simple però ja distintiu resum de totes les comèdies, tragèdies, històries i textos tardans de Shakespeare. D'un en un, els membres de la companyia expliquen totes les seves obres en diverses funcions d’una hora de durada i durant sis dies –creant mons vius, accessibles i còmics a petita escala – i conviden tota mena de públics a gaudir d’una o més representacions tal com ells les han imaginat.

Una exploració per les possibilitats d’evocar, fent servir només el llenguatge, escenes extraordinàries, imatges i narratives. Uns mons tan reals com insòlits.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Complete works: table top Shakespeare

11/04/2017

Quan els objectes de la nostra quotidianitat, es transformen en intèrprets shakesperians gràcies a un bon narrador

per Ramon Oliver

Corren per youtube una sèrie de vídeos ben aconsellables, i ben il·lustratius del treball escènic que la companya britànica Forced Entertainment ha desenvolupat al llarg de les darreres tres dècades. I una cosa et queda clara , gaudint d’aquestes imatges plenes de paraules: a la gent de Forced Entertainment, el que més li agrada, es parlar pels descosits.  El que predomina per damunt de qualsevol altra aspecte a unes propostes marcades sempre per la seva originalitat conceptual i  la seva experimentació juganera farcida de notable sentit de l’humor  , és aquest  plaer per la narració que ha acompanyat la humanitat des dels seus mateixos orígens, i que constitueix alhora  el fonament en el qual es recolza la mateixa història del teatre. I quan et poses a explicar histories amb delectació i veus que l’auditori que les escolta les segueix atentament, acabes perdent la noció del temps; quelcom que et pot passar tant si les estàs explicant o escoltant a la vora del foc a un poblat ancestral, com si et trobes dins d’un teatre d’ara mateix.

Per això mateix, i perquè les convencions escèniques no formen part del bagatge de Forced Entertainment, les seves propostes es poden prorrogar al llarg d’hores i més hores: molts dels espectacles que presenten , assoleixen metratges quilomètrics. Aquest és per exemple el cas d’ “Speak Bitterness” , un eixerit acte de confessió pública en el qual els membres de la companya, ajudats d’un munt de fulls en els quals han anat anotant els seus pecats, ens expliquen fil per randa quines són les coses més vergonyoses i íncíviques que han fet o han pensat  al llarg de la seva vida i que sovint, continuen practicant amb impunitat: una exhibició d’incorrecció política amb resultats ben estimulants, i – si ho jutgem pels trenta minuts penjats a youtube de la maratoniana confessió pública -, de vegades, decididament divertits.

Les ganes d’explicar i seguir explicant, i el plaer de crear expectatives al voltant d’un relat encara que el relat no dugui enlloc, es fan també ben palesos a “And on the Thousandth Night”, una proposta que, com haureu intuït pel seu títol, guarda una intensa connexió amb aquella narradora excepcional que ens va demostrar que narrar, et pot salvar la vida. Aquí no hi surt Sheherazade, però els intèrprets de la companya prenen el seu relleu, guarnits amb una corona de cartró , i explicant-nos una sèrie de contes i més contes protagonitzats sempre per reis i reines, i dels quals mai no en sabrem el final, perquè cada cop que un company crida “stop”, el narrador ha d’interrompre la seva història, i ja no la pot tornar a recuperar.

Ara, els Forced Entertainment s’han presentat al Lliure carregats ni més ni menys que amb les obres complertes de Shakespeare, i amb la intenció de representar-les totes al llarg de sis dies també ben maratonians. Però ni amb sis dies n’hauria prou, si es tractes de representar aquestes obres tal i com les coneixem, amb totes les paraules que el gran Willy va escriure per a elles, i que els actors de tot el món repeteixen amb veneració. Per contra, a les versions resumides d’aquestes obres ( al voltant d’una hora per peça) que ens van explicant  els membres de la companya, les paraules sagrades , gairebé ni apareixen . El que tenim davant nostra és un actor o una actriu que fa més o menys el mateix ( però amb molt més talent, això sí) que hem fet tots i totes alguna vegada quan algun ens ha demanat que li expliquem , per exemple, la pel·lícula que acabem de veure. Amb una diferència: aquests intèrprets, compten per visualitzar la seva narració amb una taula, i amb una sèrie d’objectes ben  quotidians i de vegades ben prosaics als qual els hi toca per una estona investir-se amb la personalitat d’aquests grans personatges shakesperians . A una i altra banda de la taula ,s’amunteguen en prestatgeries aquesta col·lecció d’objecte que , per una estona, adquiriran la personalitat dels dissortats amants de Verona (“Romeu i Julieta”)  o la dels dos cavallers de la mateixa ciutat l’amistat dels qual perilla per culpa de rivalitats amoroses (“Els dos cavallers de Verona”),  o la de rei de Sicília atacat d’una gelosia absolutament irracional (“Conte d’hivern”) o la de gran general romà caigut en desgràcia i  reconvertit en xef d’àpats caníbals (“Titus Andronicus”). Això, per parlar només dels quatre shakespeares condensats amb senzillesa i talent dels quals vaig poder gaudir jo, mentre constatava un cop més fins a quin punt un bon narrador et pot fer viure comèdies i tragèdies ... comptant en aquest cas amb la desinteressada col·laboració d’una colla d’actors muts als quals no les hi fem ni cas quan se’ns presenten a casa  en forma d’ampolla de refresc, rentavaixelles o escuma d’afaitar, posem pel cas.