Complete works: table top Shakespeare

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Intèrprets:
Robin Arthur, Nicola Hobday, Jerry Killick, Richard Lowdon, Cathy Naden, Terry O’Connor, Rachel Dedain, Maurice Leerman
Il·luminació:
Jim Harrison
So:
Jim Harrison
Escenografia:
Richard Lowdon
Producció:
Forced Entertainment, Berliner Festspiele, Theaterfestival Basel
Text:
Robin Arthur, Tim Etchells, Jerry Killick, Richard Lowdon, Claire Marshall, Cathy Naden, Terry O’Connor
Sinopsi:

Qui podria imaginar-se que a la cuina o al bany ho tenim tot per fer les obres de Shakespeare? Qualsevol objecte pot convertir-se en un personatge? Potser ens caldria, a més, un bon narrador? Això no és cap problema per la companyia britànica Forced Entertainment. Fa cinc anys van plantejar-se el repte de representar tots els títols de Shakespeare amb una taula i els estris quotidians d’una llar. Amb l’experiència del confinament, han adaptat aquesta idea al format digital. El públic segueix al narrador per casa seva, mentre agafa una llauna de cervesa, un raspall de dents o una setrillera. Amb aquest botí casolà, torna a la taula i comença amb molt d’humor la comèdia o la tragèdia.

Totes les obres es representaran a les 20h (BST fins al 25 d’octubre / GMT des del 26 d’octubre)

 

17/09 Macbeth: Richard Lowdon 

18/09 Pericles: Cathy Naden   

19/09 The Merchant of Venice: Claire Marshall 

20/09 A Midsummer Night’s Dream: Jerry Killick – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

24/09 Romeo and Juliet: Terry O’Connor 

25/09 King John: Cathy Naden   

26/09 Titus Andronicus: Robin Arthur 

27/09 Much Ado About Nothing: Richard Lowdon – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

01/10 Hamlet: Terry O’Connor  

02/10 Loves Labour’s Lost: Robin Arthur 

03/10 The Winter’s Tale: Cathy Naden    

04/10 All’s Well That Ends Well: Claire Marshall – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

08/10 Richard II: Terry O’Connor   

09/10 Henry IV Part 1: Jerry Killick 

10/10 Henry IV Part 2: Jerry Killick 

11/10 Henry V:  Claire Marshall – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

15/10 Henry VI Part 1:  Richard Lowdon 

16/10 Henry VI Part 2:   Richard Lowdon 

17/10 Henry VI Part 3:  Richard Lowdon 

18/10 Richard III: Claire Marshall – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

22/10 Measure for Measure: Cathy Naden   

23/10 Corialanus: Jerry Killick  

24/10 The Merry Wives of Windsor: Terry O’Connor  

25/10 King Lear: Robin Arthur- seguit d’un debat posterior a l’espectacle

29/10 Twelfth Night: Jerry Killick 

30/10 Cymbeline: Terry O’Connor 

31/10 Julius Caesar: Robin Arthur  

01/11 Antony and Cleopatra: Cathy Naden – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

05/11 Two Gentlemen of Verona: Claire Marshall 

06/11 Troilus and Cressida: Jerry Killick  

07/11 As You Like It: Robin Arthur 

08/11 Othello: Cathy Naden – seguit d’un debat posterior a l’espectacle

12/11 Taming of the Shrew : Claire Marshall 

13/11 The Comedy of Errors: Terry O’Connor 

14/11 Timon of Athens: Robin Arthur 

15/11 The Tempest: Richard Lowdon – seguit d’un debat posterior a l’espectacle 

Amb 30 anys de trajectòria a l’esquena, aquesta companyia anglesa continua reinventant el teatre. Ara fa les obres completes de Shakespeare en una taula i amb objectes domèstics. 36 textos condensats en funcions d’una hora de durada cada un.

Per escenari, una taula. Un saler i un pebrer són el rei i la reina. Un regle, el príncep. Una cullera fa de servidor i una espelma, de frare. Macbeth és aquí un ratllador de formatge, Pèricles, una bombeta, i Hamlet, un tinter.

Els pioners Forced Entertainment exploren la força dinàmica de la narrativa i del llenguatge en el seu simple però ja distintiu resum de totes les comèdies, tragèdies, històries i textos tardans de Shakespeare. D'un en un, els membres de la companyia expliquen totes les seves obres en diverses funcions d’una hora de durada i durant sis dies –creant mons vius, accessibles i còmics a petita escala – i conviden tota mena de públics a gaudir d’una o més representacions tal com ells les han imaginat.

Una exploració per les possibilitats d’evocar, fent servir només el llenguatge, escenes extraordinàries, imatges i narratives. Uns mons tan reals com insòlits.

Crítica: Complete works: table top Shakespeare

05/11/2020

Brutus, el Tabasco que pica més del que voldria

per Jordi Bordes

Càmera fixa, pla general. Una taula de grans dimensions i els fogons i la campana de fons. Robin Arthur ens acull a la cuina de casa. Més aviat deu ser la taula on mengen tota la família per les seves dimensions. Ell sol amb un mostrari immens de pots d'espècies (de diferents alçades, que ajudaran a establir les jerarquies en aquesta posada en Juli Cèsar) ataca el drama famós pel discurs de Marc Antoni, un cop assassinat el Cèsar que, potser, somniava a tenir corona en una República. Brutus és el pot de tabasco i sona greu i sincer el seu amor per Juli Cèsar i alhora, el seu odi per l'ambició inabastable que li acabaran duent la desgràcia en els famosos Idus de març.

El teatre de Shakespeare és de personatges més que no pas d'accions. Les guerres mai arriben a escena; sempre es produeixen entre bambalines i, en tot cas, es viu la violència en l'escena final. Ja ho va expressar ben clarament Tom Stoppard en aquell Rosencratz i Guildersten són morts (els amics de Hamlet que proven de trair-lo moren entre caixes, d'un cop de ploma del dramaturg, que se'ls deuria oblidar en el seu tauler d'escacs, o els hi feien nosa, directament). Pau Carrió es va atrevir a representar la guerra desigual a Victòria d'Enric V a través d'una coreografia i de la percussió. Dèiem que Shakespeare escriu un teatre d'alta paraula, entre personatges que remouen sentiments entre els seus valors irrenunciables i les baixeses que mai voldrien confessar. Aquesta condensació en els protagonistes permet el projecte de la companyia Forced Entertainment. El Senat i els exèrcits poden ser gots de plàstic i els protagonistes que intriguen en contra del poder de la República provenen d'un mateix mostrari d'espècies.

La narració és quasi hipnòtica durant l'hora de la representació. Evidentment, escurça la peça i deixa que respiri amb tota la parsimònia les escenes més reveladores. La dicció,amb matisos de veu per a cada protagonista, sense fer-ne caricatura de cap (donant-los una profunditat a cada un d'ells) mostra la paradoxa del destí. Brutus lliura juli cèsar convençut que és el millor per la república, com Judes faria el mateix amb Jesús. i tots dos, d'una honestedat ingènua, s'adonen que la seva acció (que no fan de grat) resulta ser molt més forta del que preveien.

El joc de simplificar Shakespeare i transmutar-lo en una certa manipulació d'objectes recorda a peces com la de Toti Toronell (Micro-Shakespeare) o el joc d'ombres de David Espinosa (Much Ado about nothing). En la casa de Robin Arthur, no sembla que hi hagi pressa; esplanyen d etenir poca feina i, demanen amb tota distinció si algú vol fer una donació a la companyia que està vivint temps difícils.